Las recetas de cocina de Antoni Tugores | Coca de Sant Antoni d’Artà

La gastronomia de sant Antoni no és tan opulenta com la de Nadal ni tan diversa com la de quaresma i Pasqua, però és colorista i saborosa com les millors de l’any. La festa, situada entre les dates habituals de la matança del porc i la quaresma –quan es produïa la prohibició eclesiàstica del consum de carn– compta des d’enrere amb una forta presència de la carn i els embotits de porc (l’animal que acompanya sempre a les imatges del sant ermità de Viana), especialment xulla, llonganissa i botifarró, els tres elements bàsics de la coca tradicional de sant Antoni d’Artà, un poble on la festa excel·leix.

Ingredients:

• Patata bullida
• Farina comuna de blat
• Dos ous
• Una mica de llevat
• Aigua i sucre
• Llonganissa i, tradicionalment, xulla dessalada i botifarró.

Preparació:

• Bullirem unes patates; han d’estar ben cuites perquè les hem d’aixafar.
• Quan les haguem esclafat, mesclarem dues parts de farina comuna de blat i una de patata.
• Hi mesclarem un poc de llevat (com una ametlla) i dos ous, a més de l’aigua necessària, que anirem afegint a mesura que sigui necessari. Amb dos ous es poden fer tres o quatre coques d’uns 30/35 cm de diàmetre.
• Hem de treballar bé la pasta i quan estigui a punt, en farem unes boles (una per cada coca) i les deixarem tovar.
• L’ideal és que quan la pasta hagi reposat el temps necessari, la tornem a pastar.
• A l’hora de preparar la coca, molta gent hi posa (o posava) un bocí de llonganissa ben enmig, col·locat en vertical; d’aquesta manera tota la part central de la coca prendrà color.
• Tot seguit, anirem repartint pilotets de sobrassada. Hi ha gent que encara hi posa talladons de xulla dessalada, que donarà molt més sabor, tot i que incrementarà les calories i el colesterol provinents de la coca.
• També era costum posar-hi bocinets de botifarró, alternant la sobrassada i la xulla. Allò cert és que si les matances havien estat primerenques, no quedaven botifarrons per sant Antoni.
• Podem posar un poc de sucre per la superfície de la coca o escampar-lo una vegada la traguem del forn, quan encara la coca és calenta i s’hi aferri el sucre.
• La courem fins que ens agradi de color i textura.

Devem la recepta a Jaume Massanet Brunet, Bidigos (Artà, 1949).