Cafès Bay - AraBay: Torradors artesans de referència (I)

Per cultivar cafè, la planta necessita un clima tropical. Ara bé, també n’hi ha que desafien aquestes condicions, com una parella del poble de Sant Vicenç de Torelló (Osona, Catalunya), que el 2016 hi varen crear la plantació de Castellvilar, una quimera que acaba de començar a donar els primers fruits.

A Mallorca no en tenim cap -de plantació- ni crec que en tenguem cap, però sí que hi ha torradores de cafè. La que fa devers 15 anys que marca tendència és Cafès Bay, també coneguda com a AraBay. Toni Vallcaneras l’ha transformat en una marca de qualitat i de referència que s’estén més enllà de l’illa.

La marca va néixer el 1952 amb la denominació de Cafès Bahia. Aleshores eren cinc socis (Francesc Obrador, Pere Cerdà, Onofre Jordà i els germans Adrover) i varen tenir la primera seu al carrer de Lluís Martí de Palma. Torraven el cafè i el distribuïen a Palma tres dies per setmana i dos dies a la resta de localitats de l’illa. Traslladaren la torradora a prop del carrer de Julià Àlvarez. Com que el negoci creixia, varen tenir distribuïdors a gairebé tots els pobles de Mallorca. El model de negoci era comprar el cafè a la torradora i el revenien als bars. Un d’aquests distribuïdors eren els germans Jaume i Joan Miralles, que s’encarregaven de la zona del Pla i de Manacor i que als anys 60 havien esdevingut socis de Cafès Bahia. La mort d’un d’ells l’any 1973 va marcar un gir que, amb el temps, suposarà un nou rumb a l’empresa. El motiu és que la resta de propietaris varen oferir el lloc de Miralles a Miquel Vallcaneras, qui va acceptar l’oferiment amb el seu germà Toni.

El canvi de Cafès Bahia a Cafès Bay es va produir el 1980, atès que no varen poder registrar-ne el nom, perquè Josep Pérez Castells, propietari d’una torradora homònima de València n’havia registrat la denominació (tot i ser fundada dos anys després que la mallorquina). Aquest fet no va ser cap emperò perquè el 1989 els germans Vallcaneras comprassin la torradora a la resta de socis i traslladassin l’empresa a la ubicació actual, a Can Bieló, a Lloret de Vistalegre, el seu poble natal, una finca que son pare havia comprat devers l’any 1920. Des de llavors és on torren el cafè artesanalment.

La saba nova va entrar a 2008, quan Toni Vallcaneras, fill de Miquel i nebot de Toni, hi va començar a fer feina. El cafè el va corferir i va deixar de banda la professió de físic per capbussar-se en el negoci familiar. Primer va comprar la mítica firma de Cafès Albertí i, el mateix any, el 2014, també hi afegí Cafès Amengual. L’any següent s’hi va afegir Cafès Gomila, un altre dels torradors més antics de Mallorca i, a 2018, també va adquirir Oroma, de Menorca. La seva estratègia s’ha centrat el cafè d’especialitat quan molt poca gent en parlava, una qüestió que tractarem la setmana vinent.