Truites d’estiu

Per als humans primitius, no existia el dilema de si era primer l’ou o la gallina; l’ou encarnava el començament de la vida i per això es decoraven i celebraven (ous de Pasqua) com a símbol de la primavera i de la fertilitat. Dins la gastronomia, l’ou és bàsic, nutritiu i imprescindible per a la rebosteria, maioneses, per a espessir salses i aguiats, per a farcits, croquetes, licors... I amb més protagonisme, passat per aigua, bullit, en guisats gloriosos com les greixeres, i truites diverses, on va sol (truita francesa) o generalment amb hortalisses, però també amb bacallà, embotits, formatge, herbes...

Truita de carabassó i albergínia

Ingredients

• 2 carabassons
• 2 patates
• 2 albergínies
• 2 tomàtigues
• 2 pebres verds
• 1 ceba
• 6 ous
• alls tendres
• oli, sal i pebre bo

Preparació

• Tallarem les patates, els carabassons i les albergínies en daus i els salarem; trossejarem la ceba, els pebres i els alls tendres; pelarem i picarem les tomàtigues.
• Dins una paella amb oli hi courem totes les hortalisses (menys la tomàtiga) a foc moderat.
• Quan estiguin quasi cuites, hi afegirem unes rodanxes de tomàtiga; ho salpebrarem i ho acabarem de coure.
• Ho escolarem perquè perdin bona part de l’oli. Quan hagi refredat, hi mesclarem els ous batuts. Ho salpebrarem.
• Courem la truita dins una paella de la mida desitjada amb un poc d’oli, primer d’una banda i, quan hagi quallat bé, de l’altra.
• Devem la recepta a Francesca Vives Melis (Son Carrió, 1936).

Truita d’herba-sana i sobrassada

Ingredients (per ració):

• 4 o 5 fulles d’herba-sana
• dos ous
• un bocí de sobrassada
• oli, sal i pebre bo

Preparació:

• Farem les truites individuals. Batrem 2 ous i a dins hi posarem un pilot (de la grossària d’una nou) de sobrassada esmicada. Hi afegirem 4 o 5 fulles d’herba-sana, al gust, ben tallades.
• Ho mesclarem bé i ho assaonarem amb sal i pebre bo, no gaire, perquè la sobrassada en du.
• Posarem oli dins una paella i hi abocarem la mescla feta; la doblegarem quan sigui mig cuita i li donarem la volta, com si fos una truita francesa, fins que estigui al seu punt.
• Devem la recepta, a Esperança Bestard Mas (Sóller, 1947) que l’aprengué de les cuineres majors de la família.

Hi ha moltes més truites d’estiu, com la de tombet, amb pebres, o la de colissos.