Les coques de torró -pasta d’ametlla molta i sucre, bàsicament- és un dels dolços amb més tradició dins el costumari gastronòmic de Nadal. Les coques van tancades amb dues neules, que també són part de la festa des de segles enrere: «Cada cosa a son temps i per Nadal neules». No hi ha certeses sobre l’origen del torró, però el que sembla evident és que va lligat a una bona producció d’ametlles. Diversos autors situen els inicis d’aquest dolç a les antigues civilitzacions mediterrànies, que preparaven barres de fruits secs amb mel, d’un alt valor proteínic, ideals per als viatges llargs.
Ingredients:
- Bessó d’ametlla cru
- Sucre roig
- Confitura
- Pell de llimona ratllada
- Canyella
- Vi de pansa o vi de missa
- Neules
Preparació:
- Escaldarem les ametlles i les pelarem.
- Tot seguit capolarem les ametlles amb una maquineta manual o elèctrica.
- Mentre capolam les ametlles, hi mesclarem el sucre, així com ratlladures de pell de llimona i una pessic de canyella.
- La quantitat de sucre gruixat o roig serà del mateix pes que el de les ametles.
- Posarem la pasta obtinguda dins un ribellet i la seguirem treballant a fi d’integrar tots els ingredients.
- Perquè lligui millor i per enriquir encara més el sabor de la pasta, hi afegirem un raig de vi de pansa o de vi de missa; depenent de la quantitat de massa preparada, bastaria un didalet, un tassó dels més petits.
- Quan tots els ingredients de la pasta estan ben integrats, agafarem una neula i amb un pinzell l’untarem lleugerament amb una mica de vi de pansa (serveix el vi de missa o la mistela) i això farà que lligui millor la neula amb la pasta del farcit.
- Damunt d’aquesta neula hi posarem un sostre fi de la massa preparada, i damunt la pasta hi posarem una culleradeta de confitura (la que més ens agradi) ben aspergida. Per damunt la confitura, hi escamparem una altra capa fina de torró.
- Clourem la coca amb una altra neula untada lleugerament amb el vi i deixarem les coques que haguem preparat, damunt un fenyedor perquè s’assequin. Maria Rayó Bibiloni de Son Bernadàs (Alaró, 1928-Orient, 2006) aconsellava fer les coques de torró dies abans de Nadal; de fet, ella les muntava el dia de la Mare de Déu de l’Esperança, el 18 de desembre.
