La primera verema de Pep Rodríguez va ser l’any 2009. Aleshores, el seu celler, Soca-rel s’havia de dir Saó. Hi participaren la seva filla, Maria, i la seva muller, Joana Maria, i l’experiència li va servir per descobrir que és de bo el cupatge de les varietats autòctones mantonegro i escurçac. La quantitat de raïm que varen treure de la vinya va ser més aviat escassa. De fet, els ceps només donaren fruit per omplir quatre caixons dels quals en sortirien 20 botelles. Rodríguez explica: «Més o manco era un 50% d’escurçac i un 50% de mantonegro i, en un primer moment, vaig pensar a fer 10 ampolles de cada; però després vaig tenir por que un dels dos no m’il·lusionàs tant com l’altre. Davant aquest temor, vaig tancar els ulls i vaig ajuntar els dos sucs per fer-ne un cupatge. Assortadament, l’impuls va ser encertat i el resultat em va captivar».

Anys enrere, Pep Rodríguez havia decidit sembrar escurçac seguint la recomanació d’Antoni Martorell, qui ha estat director de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP); «és un raïm molt bo», li va dir. Curiosament, en aquella època, aquesta varietat autòctona encara no havia superat les passes per comercialitzar-se amb el seu nom (és a dir, si se’n feia vi, havia de ser sota la denominació de ‘vi de taula’). L’autorització va arribar l’any 2016, després de més de 10 anys de feina de Cati Ribot, de Vins Galmes i Ribot (Santa Margalida), que va permetre retornar el prestigi a aquesta casta de raïm que l’arxiduc Lluís Salvador va documentar al segle XIX. També ha contribuït en la seva recuperació Llàgrima de Sang, on l’escurçac és la varietat màgica, perquè segons l’enòleg d’aquesta sèrie d’IB3, l’actor Toni Gomila, se’n poden elaborar uns vins extraordinaris.

Deu anys més tard de la primera verema d’on va néixer el primer vi amb aquest cupatge, Pep Rodríguez el va treure al mercat oficialment. Vaig tenir la sort de tenir una botella d’aquesta anyada, la de 2019, la qual vaig destapar unes setmanes enrere. Quan el vaig tastar, vaig quedar astorat perquè havia evolucionat molt bé en aquests quatre anys i vaig decidir telefonar a en Pep per comentar-li-ho. Va estar molt content que li ho digués, però em va comunicar que no li quedava cap bòtil més. La bona notícia és que en té de l’anyada 2022 i que aquest 2023 en tornarà a fer.

De la verema de l’any passat, Soca-rel en va fer una edició limitada de 1.500 botelles. És un vi de capa baixa i d’un vermell carmesí; amb aromes de llepolia, sense estridències, i reminiscències de cítrics; amb un pas lleuger en boca i d’una persistència subtil i agradable, que perfectament pot acompanyar plats diversos, com ara uns porros confitats, unes maires fregides amb alls i pebres o unes raoles de carn.