Fa devers 8 anys, que Martí Mascaró va instal·lar caseres a una de les possessions més emblemàtiques de Mallorca, Galatzó, gràcies a un acord de gestió de la finca entre l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) i l’Ajuntament de Calvià.

Tot i ser un espai relativament enfora de ca seva, Inca, Mascaró remarca que mai li ha importat la distància si la mel que en produeix es pot certificar com a ecològica. Mirau si les paraules de Mascaró són certes que en té onze més que són ecològiques, situades a sis municipis diferents: Planícia, es Rafal de Planícia, Can Knudsen i Son Creus (a Banyalbufar), Mosset (a Escorca), Monnàber Vell i Santiani Gran (a Campanet), Fartàritx i Ariant (a Pollença), Son Real (a Santa Margalida) i Cala Falcó (a Manacor). Si no s’han exhaurit, en podeu trobar al web melcaramel.com

Galatzó és, sens dubte, una possessió pública amb una història increïble, plena de mites. Un d’aquests personatges que s’hi relaciona és el Comte Mal. L’historiador Tomàs Vibot, que dia 16 de maig, a les 19 hores, presenta el llibre La cuina tradicional mallorquina a la llibreria Abacus de Palma (una obra que parla d’aquest espai com l’ànima de la llar), l’ha definit com és més terrorífic de tots els llegendaris. Tant és així, que es diu que el seu esperit malèfic encara hi cavalca sobre el seu cavall verd.

Ara bé, tot i aquesta riquesa llegendària, Galatzó és un espai magre per a les abelles. Mascaró comenta que «hi ha molta roca calcària i poc terreny cultivable on es pugui desenvolupar la vegetació silvestre; per tant, la producció és molt petita. De fet, l’any passat fou de 90 quilos de mel». Tot i això, la mel que es fa a Galatzó és extraordinària. Va guanyar una medalla d’or a Biolmiel, el concurs internacional de mel ecològica celebrat a Itàlia el mes de febrer, amb més de 200 participants de 20 estats d’arreu d’Europa, en el qual la mel de Monnàber Vell de Martí Mascaró també va aconseguir el mateix guardó. Totes les mels que hi participen són analitzades al laboratori per determinar-ne la puresa, la qualitat i la frescor i el jurat, format per dotze especialistes internacionals, en fan un tast a cegues.

La mel de Galatzó és de tardor i té una producció molt limitada, però té una ànima especial: és molt fosca, amb molta presència de melats de garrover i d’alzina i d’altres plantes mel·líferes, com ara l’heura i el llampúgol (també anomenat ‘aladern’). Segur que si la tastau, us sorprendrà.