Un dels problemes que encara el camp de Mallorca és la falta de relleu generacional en la pagesia. «Les xifres que la conselleria maneja són que durant els darrers tres anys s’han incorporat quasi 300 pagesos joves, però a Santa Maria allò que veim és que cada any hi ha gent major que ens demana si els podem cuidar la terra i la vinya perquè ja són massa grans», explica Sebastià Ordines. Ell és la meitat del celler 7103. S’encarrega de cuidar els ceps i el raïm, mentre que Pep Cànoves transforma el fruit en vi. També hi fa feina de valent Miquel Puigròs, qui s’encarrega de vendre el producte. Entre la terra en propietat i la que tenen llogada, gestionen 30 quarterades de vinya. Aquesta mesura, la quarterada, ha estat l’emblema del celler: «Quan vàrem crear la marca, cercàvem un nom que reflectís la identitat de Mallorca i les varietats autòctones que usam per fer vi, i vàrem pensar que la quarterada (que són 7.103 metres) s’hi ajustava molt bé perquè només a Mallorca es mesura la terra d’aquesta manera».
El naixement de la quarterada està relacionat amb el vi protagonista d’avui, 40 braçades. L’historiador Plàcid Pérez Pastor explica en un article titulat ‘De jovades i quarterades’, publicat l’any 2009 a la revista Estudis d’Història Agrària, que devers l’any 1230 s’havien d’amidar els camps del voltant de la Ciutat per ser cedits a aquelles persones establertes que es comprometessin a transformar-los en horts. Davant aquest fet, el rei Jaume I va assignar la seva porció, concretament la braça (la longitud que abasta d’una mà a l’altra mà amb els braços oberts) per mesurar-los. Així, es va establir que una quarterada seria un terreny quadrat de quatre costats iguals de 40 braçades (que equivalen a 84,28 metres). A partir d’aquí, també s’ha conclòs que el rei en Jaume devia fer devers 2,10 metres d’alçada.
El vi 40 braçades prové de vinyes velles que l’any 1961 va sembrar Macià Capó, avi de Tià Ordines. Es va començar a elaborar l’any 2017 perquè duien entre cella i cella rompre el prejudici que no es poden fer vins de guarda amb Mantonegro. Per elaborar-lo, veremen a mà i en descarten el raïm sense color. Després, es posa dins dipòsit d’acer inoxidable i hi fa una fermentació tan llarga com és possible, de devers 40 dies. Posteriorment, macera dins botes de roure francès de primer i segon any durant dotze mesos i, finalment, reposa un any més dins el bòtil. El resultat és un vi de capa mitjana, intens, amb notes de pebres torrats i de fumats. El disseny és obra de l’arquitecte solleric Pere Andreo, qui ha redissenyat encertadament tots els envasos del celler.
