Mai han tingut problemes. Ni un retard en els pagaments del seu lloguer. Res. Però seran expulsats de les seves cases. Uns, més tard; daltres, més prest... Només és qüestió de temps que el bloc en el qual viuen passi a convertir-se en pisos per a turistes o en habitatges reformats amb preus més elevats. És lespiral que travessa la ciutat, el seu centre i els barris limítrofs, que ja shan convertit en una joia per a inversors i especuladors amb lhabitatge. Jairo Vargas, Público, abril de 2007.
Una vegada que el procés de gentrificació comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera nhan estat expulsats, i tot el caràcter social del barri posat potes enlaire.
VPO constitueix una reflexió sobre lessència humana. Un mosaic dramàtic guiat per la immediatesa del desnonament. És una mirada poètica de les vivències del desnonament humà.
Hi parlam de com el desnonament ens du als límits emocionals/morals de lésser humà en termes de dignitat; de la pressió que va arraconant els inquilins en un espai cada vegada més reduït.
Un espectacle de teatre gestual amb màscara que planteja la problemàtica actual de lhabitatge, la complexitat de la burocràcia, els processos jurídics, la pèrdua didentitat que generen els processos de gentrificació de les ciutats i el drama dels desnonaments, a través de la convivència de tres personatges en un bloc de pisos que estan a punt denderrocar.
Creació: Cia Migrants
Direcció i dramatúrgia: Maite Villar
Intèrprets: Joan M. Pascual, Héctor Seoane/Toni Pons, Maite Villar
Màscares: Pau Cirer.
Disseny descenografia i vestuari: Irene Pascual
Construcció descenografia: Irene Pascual i Jeroni Bosch
Espai sonor: Toni Amengual
Disseny dil·luminació: Toni Amengual
Audiovisuals: Marina Rueda
Disseny gràfic: Héctor Seoane
Producció: Joana Peralta
Fotografia i vídeo: La Naranja Biónica
Distribució: Joana Peralta
Producció: La coixa diu que no SC
Col·laboració: Pau Bachero
Agraïments: Can Gelabert-Binissalem i Sa Teulera-Andratx
