XXIII Festival de Poesia de la Mediterrània

Vladivostok és una conjunció de poemes escrits i dits per la Maria Cabrera i musicats de cap a peus passant pel cor de la Irene Fontdevila, en una proposta íntima i trasbalsadora. Vladivostok és també la ciutat on mor el transsiberià, després de creuar l'espinada freda de Rússia. Els versos terrals, carnals, desplegats des de les entranyes d’una veu femenina com la de Maria Cabrera, trets dels seus llibres de poemes La matinada clara i La ciutat cansada, són musicats per una altra dona, Irene Fontdevila, que els dona una gramàtica de sensacions que és alhora clara i encisadora. Música incidental per a piano, amb unes bases electròniques mínimes que es posen al servei de la veu nua dels versos per realçar-los o contradir-los. Un resultat auditiu sobri però emocionant, sentit però serè: que la poesia realci la música, que la música bressoli la poesia. Amb l’acompanyament dels ritmes festius de la banda Vàlius.

Espectacle emmarcat dins el XXIII Festival de Poesia de la Mediterrània