Hi ha un petit territori, o potser un instant, on l’acte creatiu és nadiu, límpid i salvatge; on la ment comença a no demanar, o l’ego a no témer o, l’expectativa, a no acomodar-se a les espatles. Un temps lliure, intimidador per no haver estat domesticat, per ser només pulsió, energia sense nom, dramatúrgia amb només nus, comunió pagana de cos a cos, ball sense jurament.

Rocío Molina acull aquest batec i, conscient de la seva fragilitat, el comparteix amb el públic, en una mena de mirar el taller darrere el teló i ser partícip del que és processal de la recerca artística. Els impulsos són trobades úniques, nodrides de present, que transiten per la improvisació i la investigació. Es despleguen en tota classe d’espais, escènics o singulars, on es desfà el substantiu espectador per a sorgir el company de viatge. Llocs que allotgen aquesta delicada manifestació, aquesta ofrena de ser pols que tot just neix.

Rocío Molina, ballarina i coreògrafa amb un amplíssim currículum, tant en l’àmbit estatal com internacional, ha encunyat un llenguatge propi fonamentat en la tradició reinventada del ball espanyol que respecta les seves essències i s’abraça a les avantguardes. Radicalment lliure, uneix a les seves peces el virtuosisme tècnic, la investigació contemporània i el risc conceptual. Sense por de teixir aliances amb altres disciplines i artistes, les coreografies són esdeveniments escènics singulars que es nodreixen d’idees i formes culturals que abasten des del cinema a la literatura, passant per la filosofia i la pintura.

Rocío Molina és una de les ballarines espanyoles més versàtils i amb més projecció internacional. Les seves obres s’han vist en teatres i festivals com el Barbican Center de Londres o el New York City Center, entre tantíssims altres.

Fitxa artística

Ball: Rocío Molina

Guitarra: Yerai Cortés

Guitarra: Eduardo Trassierra