Paraíso perdido

Un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l'ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió.

El poema èpic publicat per John Milton l'any 1667 explica la tragèdia de la caiguda de l'home, però també narra la caiguda de Satanàs. Reivindicat pels romàntics com l'heroi veritable, el Satanàs de Milton simbolitza el rebel que es revolta contra la tirania del cel. Perquè abans de la caiguda de l'home hi ha la història de l'àngel caigut. La història d'una rebel·lió fracassada i les seves conseqüències, que condicionaran el destí de l'home i de la dona. Però, som així perquè així va ser escrit el nostre destí o perquè les nostres creences ens van portar a escriure'l així? A més d'una celebració de la bellesa del llenguatge de Milton, aquest Paraíso perdido vol constituir, també, un homenatge a l'ofici del comediant, tantes vegades vilipendiat, menyspreat i demonitzat per la seva capacitat fascinant de transformació i de transgressió. Als comediants no se'ls permetia acostar-se a les ciutats, perquè es temia que el seu ofici pogués contaminar la gent de bona fe. La por al coneixement té arrels molt antigues. “Potser el saber és pecat?”, va dir la serp a la dona. I va ser la dona qui va triar el saber en lloc de la ignorància.

Autoria: Helena Tornero, basat en el poema èpic El Paraíso perdido, de John Milton

Dramatúrgia: Helena Tornero i Andrés Lima

Direcció: Andrés Lima

Intèrprets: Pere Arquillué, Cristina Plazas, Lucía Juárez, Rubén de Eguia, Elena Tarrats i Laura Font.