1. Claudia Pagès
Ventiladors petxines, 2022
4 ventiladors, amb copinyes; sistema de nebulització
55 × 55 × 25 cm
Cortesia de la Galeria Àngels Barcelona
Els ventiladors que presenta Claudia Pagès donen forma a quatre tipologies del temps per a acabar amb el gerundi, arquitectures de temps no-lineals, en les quals apareixen les copinyes que lartista recollia en certes platges de Tarragona; paisatge avui fet darena importada i que dalguna forma es va construint mitjançant un sistema de nebulitzadors que propaguen aromes de ciment, de mar Mediterrània, de buguenvíl·lia i de baladre (flor desplaçada de la Mediterrània que ha estat anomenada amb connotacions racistes la flor del moro i que sutilitza a les rotondes i als jardins de segones residències.
2. Itziar Okariz
Mear en espacios públicos y privados, 2004
167 Greenpoint Av. Pati, sota la pluja, Brooklyn, Nova York
Vídeo amb color i so
130
Itziar Okariz
Mear en espacios públicos y privados, 2001
River Street, Brooklyn, Nova York
Vídeo amb color i so
145
El treball dItziar Okariz es relaciona amb el context aquàtic, des del mateix interior del seu cos, mostrant la part de laigua que ens constitueix com a éssers vius, i donant lloc a una sèrie daccions que, mitjançant el títol Mear en espacios públicos o privados, ha anat realitzant en diferents contexts i espais urbans i domèstics, amb la configuració duna sèrie de registres als quals lacció de pixar es converteix en il·legal o subversiva; segons les seves paraules són petites modificacions de gests corporals que dalguna forma en posen de manifest la naturalesa com a ficcions socials, la seva construcció i el caràcter no natural de la ficció social. Pixar dret és una ficció dhome, una construcció cultural que es desactiva mitjançant la repetició i la diferència.
3. Àngels Ribé
Intersecció donada, 1969
Fotografia en B/N
60,6 × 99,8 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Àngels Ribé
Intersecció de pluja, 1969
Fotografia en B/N
99,8 × 60,6 cm
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Àngels Ribé
Accumulation-Integration, 1973-2001
Fotografia a les sals dargent damunt paper
6 fotografies: 51 × 75 c/u
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Figura clau de les pràctiques conceptuals a Catalunya, lobra dÀngels Ribé es desenvolupa mitjançant una sèrie daccions que tenen en compte el context natural en el qual es desenvolupen. De la primerenca data de 1969, es presenten dos treballs, que ja shan convertit en referents clàssics de la producció conceptual al context català, Intersecció donada i Intersecció de pluja, registres fotogràfics duna acció en la qual es desplaça el sentit de lobjecte artístic cap al territori de lexperiència dins un context natural. Juntament amb aquestes, es presenta la sèrie Accumulation-Integration (1973-2001), registre duna acció que realitzà en un festival a Evanston (Illinois) quan aconseguí que els bombers de Michigan li deixassin una mànega i, amb el simple acte de deixar la clau de pas oberta, va fer que es creàs un riu que arribàs a la mar.
4. María Tinaut
Albert Camus, El verano, 2022
Grafit damunt cartó de conservació
72 × 150 cm
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid
Des de certes referències i llenguatges que connecten amb la pràctica postconceptual nord-americana, el treball que María Tinaut presenta en aquesta exposició es proposa com a construcció visual de lacte de la lectura de la novel·la Albert Camus, El verano, un llibre escrit per lautor el 1950 com un exercici dintrospecció del batec dels dos cossos en relació amb el salnitre i lescuma. La lectura del text de Camus i el rescat de les paraules com cel, aigua, ona i mar daquell produeixen el dibuix dunes onades que es proposen com una abstracció daquells records de lautor que ara produeixen un nou mapa mental, un diagrama ondulat sobre el mateix acte de la lectura.
5. Lucía C. Pino
She is becoming difficult to keep track of. This is the time of sweet, 2017
Fotografia digital
42,5 × 50 cm i 115 × 86 cm
Cortesia dAna Mas Projects, Barcelona
Lucía C. Pino
Dique, 2022
Resina de polièster, plàstic, cartó, fibra de vidre i ferro
68 × 52 × 15 cm
Cortesia dAna Mas Projects, Barcelona
Des duna pràctica escultòrica ubicada en els nous materialismes i situada en els contexts performatius dels cossos i les construccions de gènere i identitat, els treballs que Lucía C. Pino planteja ens duen, per un costat, a col·locar-nos davant aquesta política de fluids que sosté les nostres vides i, per laltre, a un joc de llenguatge entre allò que frena el líquid (dic) i els que el dissolen (dykes).
6. Pauline Fondevila
La promesa de la mar. El viatge immòbil, 2002
Instal·lació de mides variables i fanzín
Hi col·laboren: Museu Marítim de Mallorca, Jaume Amengual (artesà nàutic), alumnes de lEASDIB, i mariners i marineres de vela llatina
Galeria Diego Obligado i Plain Air
El passat 15 doctubre de 2022, com a acte dins la Biennal de Pensament que es desenvolupà a Palma, lartista Pauline Fondevila presentà lacció La promesa de la mar. El viatge immòbil, una producció específica per al context de la ciutat de Palma en la qual treballà amb una sèrie destudiants de disseny i mà a mà amb un club de vela llatina, per a poder navegar per la badia de Palma amb una sèrie de vaixells, a les veles dels quals es podien llegir paraules extretes de cançons dAntònia Font i daltres referents culturals associats a lilla. Navegant entre monumentals creuers, les veles de Pauline solcaven la mar fent-se fortes des de la imaginació poètica. Mesos després, la instal·lació es compon de tres veles (San Borondón, Les ones i Paradís de glaceres) i dun fanzín realitzat per lartista amb les imatges i els records daquells dies a lilla.
7. Irati Inoriza
Ejercicios a Ofelia, 2021
Videoinstal·lació
Irati Inoriza
Donde se posa tu cuerpo, 2023
Ceràmica, plàstic i ventilador
Mides variables
Cos i cultura, mite i modernitat; on comença un i acaba laltra en un procés de simbiosi natural. Partint dels Ejercicios para Ofelia, que Irati Inoriza realitzà amb lequip de natació sincronitzada de Portugalete, per a aquesta exposició presenta una nova instal·lació en la qual continua solcant les relacions del cos amb el corrent aquàtic; en aquest cas mitjançant una sèrie de motlos de pedres realitzats sobre paisatges fluvials que ens conviden a pensar en allò que col·lapsa aquesta ona que es produeix per lacció dun ventilador damunt una làmina de plàstic. Cos i aigua, en una intensa comunitat.
8. Isabel Marcos
Arquitectura mojada, 2021
Videoinstal·lació
Pel·lícula monocanal 1012
Partint de la planta de tractament daigua potable De Berenplaat, un complex arquitectònic brutal dissenyat per Wim Quist, construït el 1958 i situat al sud de Rotterdam, Països Baixos, on viu lartista, Isabel Marcos planteja en aquesta videoinstal·lació que aquella aigua que circula per les nostres canonades ho fa amb una gran càrrega política i una història compartida sobre la propietat daquest bé subcomú (undercommon). Plantejada com un registre documental, el visitant de lexposició pot tombar-se a gaudir de la peça sobre una plataforma de tessel·la ceràmica que recorda la de les piscines.
9.Marina González Guerreiro
Un deseo, 2021
Plàstic, aigua, metall, arròs, flors, paper
125 × 122 × 70 cm
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid
Marina González Guerreiro
Para ti, 2022
Ceràmica, arròs i flors
Mides variables
Cortesia de la Galeria Rosa Santos. València-Madrid
Com a restes que les ones duen, es van construint les escultures i les instal·lacions de Marina González Guerreiro. Per a aquesta exposició, presenta dos treballs, Un deseo i Para ti, dos elements que es construeixen a partir de restes i records, proposant una imatge sobre la fragilitat de la qual formam part. Una imatge en la qual samaga certa idea sobre allò aquàtic, en aquest gabinet de secrets que, sota les pintures docells i flors del sostre de la sala, ens conviden a viatjar cap a altres llocs que no són aquí i cap als quals les onades materials de Marina ens condueixen. Un paisatge emocional. El territori perquè flueixin els desitjos.
10. Maider López
Mimicking the birds, mimicking the waves, 2021
Videoinstal·lació
Produïda per KØS Museu dArt a Espais Públics, Koge, Dinamarca
Començant la relació quasi geomètrica que les figures humanes tenen amb lentorn en el qual viuen, el treball de lartista basca Maider López Mimicking the birds, mimicking the waves (imitant els ocells, imitant les ones) es proposa com una instal·lació audiovisual en la qual un grup de persones va dibuixant les canviants línies de la mar amb les seves passes, com una coreografia que registra aquest etern fluir, una vegada i una altra, com aquelles ones que mai acaben. Coreografia social per a un món eternament canviant.
11. Mar Guerrero
Aguas cósmicas, 2021
Impressions 3D en filament PLA ostra i arena de construcció
Mides variables
Al treball de Mar Guerrero hi ha una qüestió especulativa sobre lhoritzó que ha de venir. El projecte Aguas cósmicas, realitzat gràcies a les ajudes per a la creació en les arts visuals de lInstitut dEstudis Baleàrics, posa en relació estudis sobre lecosistema marí i lobservació astronòmica mitjançant una obra escultòrica que es produeix en dues fases; en primer lloc, recollint un conjunt de plàstics procedents de la mar (fems marítims), que són modelats com a esferes i en els quals es va deixant una sèrie de restes i estranys caràcters; en segon lloc, aquestes peces són impreses en 3D (filament PLA ostra), utilitzant així rebuigs naturals, biodegradables i compostables per a la seva construcció.
12. Laia Estruch
Sirena, 2021
Ferro pintat i aigua
Registre sonor de lacció
En col·laboració amb Irene Solà, lartista Laia Estruch proposa a Sirena una investigació sobre el viatge de la veu dins i fora de laigua, partint duna sèrie de texts dins els quals la imatge de la sirena ha estat present com a figura que no sols regala la inspiració als homes sinó que els aniquila. Per això lartista sintrodueix en un element metàl·lic que, com a residu de lacció i com a objecte derivat de la performance, queda exposat a la sala juntament amb el registre sonor de lacció que es du a terme el dia de la inauguració de lexposició.
13. Cristina Mejías
Canto rodao, 2022
Ceràmica cuita, porcellana, fusta dipé, copinyes marines, xapes, cable dacer, fricció i so
Cristina Mejías
La vara del aedo, 2022
Vídeo monocanal 342
Cristina Mejías
Knot the tongue, grasp a stream, 2023
Vídeo monocanal 1138
Partint de la noció de melodia circular que construeix el nostre món, els treballs que Cristina Mejías presenta foren diferents exercicis realitzats en una residència a Pico do Refugio (Açores), en els quals la idea de laigua hi fou molt present, tant en aquesta instal·lació ancestral de canalització que es construeix enmig del bosc com en el moviment dequilibri físic que manté una vara daede en un corrent fluvial. Juntament amb aquests dos vídeos, insistint en aquesta connexió circular, es presenta la instal·lació Canto rodao, una cortina delements ceràmics que, quan és traspassada per un cos, emet un so semblant a laigua en caure, una pluja circular que banya la nostra oïda i els nostres records.
14. Laia Ventayol i Cristina Moreno
Mundus vult decipi: Ergo decipiatur, 2020
Instal·lació-font amb caixes de plàstic, motor, tubs de silicona, objectes trobats, aigua de font i sons binaurals
Construïda com una font amb presumptes poders de sanació, basant-se en les teories del físic alemany Franz Anton Mesmer, la instal·lació que les artistes Laia Ventayol i Cristina Moreno realitzaren en plena pandèmia de la covid uneix especulació i investigació situada, construint aquest gabinet de les meravelles marí que, per a lexposició, sha implementat amb nous elements procedents de lilla, aigua de Lluc i pedres de les salines del lloc, com una adaptació site-specific per a lexposició i la ciutat de Palma. Comunitat, encontre i una sèrie dobjectes que ens conviden a viatjar per tots aquells llocs que configuren aquesta instal·lació, des dAlemanya fins a Palma.