Narcís no va poder-ho suportar més, ans com la cera es desfà amb un foc lleu, i la rosada matinal a lescalf del sol, així, decandit per lamor, es fon i a poc a poc el consum un foc amagat, i ja no té la vigoria ni les forces, ni li resta el cos que en un altre temps Eco havia amat.
Decantà en lherba el cap las, i la mort va cloure els ulls que admiraven la bellesa de llur senyor. I encara aleshores, després que fou rebut a les estades infernals, es mirava a laigua estígia...
Aquest és un fragment del llibre III de Les Metamorfosis de Publi Ovidi Nasó, lautor dun dels reculls mitològics més importants de lAntiguitat. En el seu poema hi trobam una mena denciclopèdia del món mitològic grecorromà: Shakespeare, Els Contes de Canterbury, Kafka, Velàzquez...la seva influència en el món de lart és inabastable.
Per aquest darrer concert del cicle Pollentia Clàssica programem obres singulars que són testimoni de la vigència daquests relats en la tasca compositiva de les darreries del segle XX: les Six Metamorphoses after Ovid, per a oboè sol, de Benjamin Britten (1955), o Raffigurar Narciso al fonte, de Salvatore Sciarrino (1984), entre daltres.
La paraula dOvidi, en boca de lactriu Caterina Alorda, servirà de fil conductor dun ramell de peces que connecten la modernitat amb lAntiguitat grecorromana.
Repartiment
Caterina Alorda, lectura dramatitzada
Ensemble Espai Sonor:
Bruno Lucas, oboè
Pere Sansó i Samuel Muñoz, flautes
Víctor de la Rosa i Rafel Caldentey, clarinets
Tomeu Moll-Mas, piano
Obres de Benjamin Britten, Brian Ferneyhough i Salvatore Sciarrino, entre daltres.
Idea: Rafel Caldentey