Narcís no va poder-ho suportar més, ans com la cera es desfà amb un foc lleu, i la rosada matinal a l’escalf del sol, així, decandit per l’amor, es fon i a poc a poc el consum un foc amagat, i ja no té la vigoria ni les forces, ni li resta el cos que en un altre temps Eco havia amat.

Decantà en l’herba el cap las, i la mort va cloure els ulls que admiraven la bellesa de llur senyor. I encara aleshores, després que fou rebut a les estades infernals, es mirava a l’aigua estígia...”

Aquest és un fragment del llibre III de Les Metamorfosis de Publi Ovidi Nasó, l’autor d’un dels reculls mitològics més importants de l’Antiguitat. En el seu poema hi trobam una mena d’enciclopèdia del món mitològic grecorromà: Shakespeare, Els Contes de Canterbury, Kafka, Velàzquez...la seva influència en el món de l’art és inabastable.

Per aquest darrer concert del cicle Pollentia Clàssica programem obres singulars que són testimoni de la vigència d’aquests relats en la tasca compositiva de les darreries del segle XX: les Six Metamorphoses after Ovid, per a oboè sol, de Benjamin Britten (1955), o Raffigurar Narciso al fonte, de Salvatore Sciarrino (1984), entre d’altres.

La paraula d’Ovidi, en boca de l’actriu Caterina Alorda, servirà de fil conductor d’un ramell de peces que connecten la modernitat amb l’Antiguitat grecorromana.

Repartiment

Caterina Alorda, lectura dramatitzada

Ensemble Espai Sonor:

Bruno Lucas, oboè

Pere Sansó i Samuel Muñoz, flautes

Víctor de la Rosa i Rafel Caldentey, clarinets

Tomeu Moll-Mas, piano

Obres de Benjamin Britten, Brian Ferneyhough i Salvatore Sciarrino, entre d’altres.

Idea: Rafel Caldentey