Golpe de Tierra obre en la meva trajectória una nova línia de creació escénica La música al servei del moviment, el moviment al servei de la paraula, la paraula al servei del que necesita manifestar-se des de linterior.
Karen Lugo, ball i interpretació. Juan Gómez Chicuelo, guitarra. Elean del Sol, direcció. David Pérez, il-luminació.
Karen Lugo Golpe de Tierra
Més enllà del purisme, cal acceptar que el flamenc és un art en constant evolució. Com tot art, es posa al servei de la creativitat de lartista i es torna una eina més per a enriquir la proposta i claredat de largument.
En Golpe de Tierra, Karen dona vida i moviment a algunes de les seves diferents personalitats i comparteix els conflictes o acords que poden crear-se entre elles.
Del cos a la veu, de la veu al cos.
Una pistola pot destruir, o a vegades, construir Golpe de Tierra ens fa testimonis o inclusivament partícips dun viatge cap a les nostres contradiccions. Podem reconèixer-nos en el que veiem, podem riure amb el que veiem, podem tal vegada plorar amb el que veiem, podem fins i tot jutjar el que veiem i si així ho volem, podrem treure les nostres pròpies conclusions. En aquest joc, Karen ens presenta la seva arma, larma més poderosa que coneix, larma que ha salvat vides, larma que va salvar la seva pròpia vida, lART.
En la vulnerabilitat samaga un gran poder Golpe de Tierra obre en la meva trajectòria una nova línia de creació escènica.
La música al servei del moviment, el moviment al servei de la paraula, la paraula al servei del que necessita manifestar-se des de linterior.
Mostrar-me daquesta manera tan crua, posant en evidència les meves pors, la meva violència, el meu narcisisme i la meva bogeria, ha iniciat inevitablement un treball en correlació del món exterior amb el món interior. Acceptació, és el que em permet conviure amb la meva pròpia contradicció i aprendre a ballar amb ella.
Amb aquest treball voldria compartir amb lespectador la fortuna que és permetrens mostrar-nos tal qual som, en mostrar-nos autènticament, ens reflectim en laltre i deixem obrir la porta de lempatia.
Inclusivament les nostres parts més fosques potencien la creativitat. Si aconseguim relacionar-nos amb tot allò que és pertorbador, estarem més prop de nosaltres mateixos.
Som moments, som espais, som contradicció, som dubtes, som certeses, som dualitat, som unitat, som una paradoxa.
