Vint-i-tres anys del Festival de Poesia de la Mediterrània. El vint-i-dos Festival el vàrem haver de fer amb càpsules audiovisuals per mor de la pandèmia amb un lema: "Poesia és música". Enguany hem agafat embranzida i deim ben clar en un temps malalt: Poesia és salut. I confegim els dos conceptes i afirmam que la poesia és música de la salut. Dels neuròlegs i les seves recerques cerebrals hem sabut que la paraula poètica pot esdevenir terapèutica, curadora, serenadora, amb els seus poders harmoniosos. De mestre Paul Verlaine hem agafat al peu de la lletra i hem privilegiat loralitat, la prova de foc del vertader mester del poeta: "De la musique avant toute chose".
Som un festival sonor en què la música del vers és la protagonista. El com de les textures fonètiques que creen un espai polifònic fester se superposen al què de la contarella que explica els esdeveniments. La ferida és oberta, plena de matèria de cos -lamor, el pas del temps, la malaltia, el dolor, la por de la mort, el coratge, el fervor, lodi, la desesperació, etc.-, que els versos teixeixen amb paraules alades. Catorze poetes en deu llengües ens donaran els seus ritmes personals i intransferibles. Celebram amb entusiasme la llengua occitana i la llengua gal·lesa que arriben per primera vegada al nostre Festival. Maurici Villavecchia, compositor i músic, amb lacordió amarat de passió i de creativitat acompanyarà les veus musicals de la poesia.
