El present projecte d'exposició té com a objectiu assolir una àmplia reflexió sobre la constitució de la memòria pública del dictador Francisco Franco a l'espai públic de la democràcia, en tant que aquesta memòria es configura mitjançant estatuària monumental, especialment eqüestre.

El vehicle del present projecte consisteix en la interpretació d'aquesta estatuària a la llum de l'evolució jurídica i política de les lleis de memòria històrica de l'Estat espanyol, que afecten la genealogia, evolució i destí de les diferents peces monumentals referenciades.

La principal d'aquestes lleis és la d'amnistia (Llei 46/1977), del 15 d'octubre de 1977, aprovada per majoria a les Corts espanyoles, per la qual els delictes comesos per l'Estat durant la dictadura quedaven exempts de ser processats.

Aquesta llei suposava la implementació d'una condició espectral del franquisme, perquè emplaçava la dictadura a esdevenir memòria etèria i intangible, inabastable des del present. Tanmateix, l'efecte d'aquesta profunda distorsió és la paradoxa d'una iconografia del dictador operant simbòlicament fins als nostres dies.

Per tant, el present projecte (una reflexió acadèmica que adopta formats artístics) té com a pal de paller la interpretació de la presència pública monumental del dictador en relació a aquesta condició espectrològica de la memòria, en una doble direcció: el franquisme com a espectre i la democràcia com a ecosistema d'aquest fantasma.