Un home, una dona, una taula, dues cadires i un record
Quan la història ja està escrita podem mirar cap enrere mitjançant la memòria dels objectes que ens parlen del que vàrem ser i del que som; dels nostres anhels i de les nostres vivències; de la nostra soledat i la nostra companyia. Dues formes de recórrer un mateix camí, a vegades a prop i daltres en la més completa de les soledats, que ressonen amb la distorsió de memòria llunyana. Sons i ressons (ecos) dels cossos que parlen. Dues gotes a loceà del temps.
En acabar hi haurà un col·loqui sobre el procés de creació.
Durada: 35 min
