Sempre m'han agradat els cans. I les cusses. Som canera per naturalesa. Tenc un conte començat i no acabat mai d'un ca que vaig tenir als anys setanta. Li deien Foc. No vaig acabar mai el conte per què no trobava el to, la veu, del gos. I és que els quissos i les quisses no són com els homes i les dones, encara que el Papa d'abans digués que també tenen animeta. Ànima no ho sé, si en tenen, però sí que tenen sentiments, mesclats amb instint: Amor, fòbies, alegries folles, penetes i coses d'aquestes. Tenen, cadascun i cadascuna, el seu caràcter, la seva idiosincràsia, la seva individualitat. Com tots els animals del món, inclosos els humans.

Maria Antònia Oliver

CUSSES és una peça teatral que parteix de dues narracions de Maria Antònia Oliver. Ens parla de la vida, des de la mirada de na Blanqueta i na Mel, cusses que la van acompanyar en moments difícils. Planteja la mirada d’aquests animalons a davant els fets que ocorren. Els seus dubtes, reflexions, alegries i pèrdues.

Fets reals i moments clau que l’escriptora va viure i que posa en veu dels seus animals de companyia.

Maria Antònia Oliver va ser guardonada el 2007 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement de la seva trajectòria. Va morir el 10 de febrer de 2022 i nosaltres la volem fer sentir més viva que mai.