Miquel Gil és un artista dotat d’un treball innegable però de difícil catalogació: fugisser, erràtic, inquiet… Ningú el va obligar a abandonar Al Tall, però a final dels anys vuitanta el cantant de Catarroja necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins, poc explorats en aquella època, del mestissatge i les músiques del món. Aquest 2019 presenta un nou àlbum, Geometries, carregat d’elements polièdrics i sorprenentment sonors en els camins de la investigació terrenal de la música mediterrània. A Geometries hi trobarem cançons de nova composició d’aquelles que tenen estrofa, tornada, intro, pont, coda… Hi trobarem cants oberts, a l’estil de la música andalusina, de vocació modal, on la melodia és una bastida per contar històries, i hi trobarem temes on desenvolupar sonoritats i textures al damunt de melodies tradicionals.