La companyia belga Rosas, sempre a l'avantguarda de la dansa contemporània a Europa, reuneix tres obres primerenques d'Anne Teresa De Keersmaeker. El 1986, De Keersmaeker es va endinsar en el terreny de la música clàssica contemporània amb el quartet de corda de Bartók Quartet núm. 4. En una coreografia marcada per accents tant lúdics com combatius, De Keersmaeker va assumir la tasca de destil·lar una peça de dansa a partir de ritmes complexos i harmonies en capes de Bartók.
A Grosse Fuge (1992), De Keersmaeker proposa trobar un vocabulari masculí, fent que els ballarins de Rosas desafiïn la gravetat en una obra que pretenia traduir físicament l'enginyós ús del contrapunt de Beethoven. La peça final de la vetllada, Verklärte Nacht (1995), presenta una història d'amor descaradament romàntica, en la qual els sentiments contrastats d'un home i una dona són disseccionats i interpretats en un duet expressiu basat en la partitura musical homònima de Schönberg.
Cadascuna de les tres peces constitueix una resposta coreogràfica a una partitura històrica concreta, que presenta el pensament de De Keersmaeker tant per a la conceptualització abstracta com per a la composició narrativa.
Programat dins Fila U, el Festival d'Estiu del Teatre Principal de Palma
