La família Trump podria comprar es Trenc

El Mediterrani torna a ser un espai de disputa i les Balears són peces estratègiques, actius d'alt valor dins l'economia global. S'han convertit en una de les joies més preuades d'aquest nou mapa econòmic on els territoris més desitjats tornen a situar-se al centre perquè concentren capitals, expectatives i interessos cada vegada més intensos. Els pirates sempre estan pendents de les debilitats. Ja no saquegen pobles sinó que els compren, és a dir, la continuació de la guerra per altres mitjans.

Mentre es produïa una multitudinària cadena humana en es Trenc, desenes de milers d'albanesos omplien els carrers de Tirana amb un crit que ressona també a Mallorca: «Albània no està en venda». Protesten contra el macrocomplex turístic que Ivanka Trump, filla preferida del president dels EUA, i el seu marit, Jared Kushner, enviat especial de Trump per a Pròxim Orient i Rússia, volen construir a l'illa de Sazan i a la zona protegida de Vjosa-Narta, un dels darrers grans paisatges verges del Mediterrani oriental. El que va començar com una protesta ecologista ja s'ha convertit en una revolta política contra un govern acusat de posar el país al servei dels grans interessos immobiliaris i especulatius. Els albanesos no només rebutgen un hotel de luxe sinó que s'oposen al fet que la terra on han nascut deixi de pertànyer als qui hi viuen per passar a mans dels qui poden pagar-la.

Part del rebuig a Albània es deu a una modificació de la legislació sobre protecció de la naturalesa. La protesta neix perquè fa dos anys el Parlament albanès va modificar la llei d'àrees protegides per permetre construir complexos turístics de cinc estrelles dins espais fins aleshores estrictament protegits. La reforma va crear una excepció per a les anomenades "estructures d'excel·lència", obrint la porta a projectes que fins aquell moment eren il·legals. Els ecologistes sostenen que aquella modificació no era només un canvi legislatiu sinó un canvi de paradigma: el moment en què un espai protegit deixava de ser intocable per convertir-se en una oportunitat d'inversió.

Diverses ONG denuncien que no es va fer una avaluació ambiental suficient ni un procés de consulta pública adequat. També sostenen que la llei permet modificar els límits i la zonificació de les àrees protegides per adaptar-les als projectes d'inversió. Els ecologistes consideren que la reforma legislativa va obrir directament la porta a projectes com el de Jared Kushner a Sazan i Vjosa-Narta. De fet, només uns dies després de l'aprovació de la llei es va anunciar públicament l'interès de Kushner per desenvolupar un gran complex turístic en aquests espais protegits.

Tota decisió política depèn, al capdavall, d'una correlació de forces. Per tant, què impedeix que algun dia es Trenc desperti la cobdícia d'un gran fons d'inversió o d'una família multimilionària? Les conquestes modernes comencen el dia que una societat accepta que tot té un preu. A partir d'aquell moment una platja es converteix en un actiu i un parc natural deixa de ser un límit per convertir-se en una oportunitat de negoci. Tot és susceptible de ser incorporat a la mateixa lògica: augmentar el valor del sòl. El model és esprémer Mallorca fins que s'esgoti.

Enmig de les protestes, els promotors i el Govern albanès han presentat el macroprojecte com una oportunitat per atreure inversió internacional, crear ocupació i impulsar el desenvolupament econòmic del país. Fins i tot el desembre de 2024, l'Executiu va concedir a les empreses vinculades a Kushner la condició d'«inversor estratègic», una figura jurídica que accelera la tramitació administrativa dels projectes i facilita, si és necessari, l'expropiació de terrenys.

Però el 2 de juny, la Fiscalia Especial contra la Corrupció i el Crim Organitzat (SPAK) va obrir una investigació formal per determinar si el projecte s'ha beneficiat d'un tracte de favor. Els fiscals analitzen, d'una banda, les modificacions legislatives aprovades el 2024 que varen rebaixar el nivell de protecció ambiental de l'illa de Sazan i de la llacuna de Vjosa-Narta per permetre-hi la construcció d'establiments hotelers i, de l'altra, l'origen dels fons utilitzats per adquirir els títols de propietat dels terrenys, molts dels quals haurien estat comprats a particulars per imports molt superiors al seu valor de mercat.

Les grans batalles pel territori sempre comencen molt abans que apareguin les màquines. Les grans transformacions territorials rarament arriben de cop, sinó que es van acumulant excepcions, adaptacions i decisions aparentment menors. La història contemporània de Mallorca és, en bona part, la història d'aquestes petites decisions que, sumades, han acabat alterant la relació entre la societat i el seu territori.

Perquè Mallorca no s'ha venut d'una sola vegada: hotels en indrets que semblaven sagrats, habitatges convertits en actius financers i pobles transformats per una pressió immobiliària duríssima. Sempre es deia que el benefici col·lectiu compensava el cost, però Mallorca ha anat aprenent que el capital no acostuma a respectar les fronteres que una societat deixa de defensar. No necessita envair un país si aconsegueix que els seus habitants el vagin desmuntant peça a peça.

Una part creixent de la societat mallorquina viu en una retirada permanent. L’habitatge s’allunya, el paisatge retrocedeix, la llengua perd espais, els salaris ja no permeten construir un projecte de vida i cada vegada més joves assumeixen que no tendran ca seva. Tot això produeix una emoció molt concreta: la sensació que Mallorca continua existint, però que els mallorquins fan nosa i seran expulsats.

L'illa viu un dels períodes de major riquesa agregada de la seva història mentre una part creixent dels seus habitants experimenta un procés d’empobriment material i simbòlic. Mai no havien entrat tants doblers i mai no s’havien construït tantes oportunitats per al capital internacional. Mentrestant, cada vegada hi ha més mallorquins que no poden comprar una casa, que abandonen els seus pobles o que senten que la seva pròpia illa s’ha convertit en un lloc pensat per a altres.

És revelador que les protestes d’Albània no hagin començat quan els hotels ja estaven construïts, sinó quan encara hi havia temps d’evitar-ho. Exactament igual que a es Trenc. Els mallorquins saben perfectament què significa convertir una platja en una peça més del model econòmic dominant. Aquest és el veritable conflicte polític de les Balears: discutir sobre qui té dret a decidir el destí del territori. Si Mallorca continua essent una comunitat política o si ha passat definitivament a convertir-se només en un actiu econòmic.

La desafecció política és enorme i molts mallorquins no se senten representats, però la desafecció no és submissió. Els poders econòmics saben que existeix un malestar profund. El que esperen és que aquest malestar no arribi mai a organitzar-se perquè mentre la ràbia romangui dispersa, el mercat continuarà resolent els conflictes a la seva manera: encarint el territori i aprofundint les desigualtats. Aquesta és probablement la gran batalla dels pròxims anys. Perquè no n’hi ha prou amb impedir que desaparegui el vell món; també cal començar a imaginar el nou.

Un poble que acaba entenent, malgrat totes les pressions, una veritat elemental: defensar la terra no és només conservar un paisatge, sinó conservar la possibilitat de continuar essent un poble. La resposta depèn dels mallorquins, en una Mallorca que avança inexorablement cap a una illa sense mallorquins.

Fa temps que les Balears viuen una guerra oberta contra la seva pròpia continuïtat històrica. Fa dècades que el model econòmic no només transforma el territori, sinó que erosiona les condicions que havien fet possible la permanència dels mallorquins a la seva pròpia terra. Molts s'hi han adaptat perquè entenien que no hi havia cap altra alternativa. La gran qüestió és què passarà a partir d'ara. Perquè la ràbia que avui recorre una part de la societat mallorquina no pot viure eternament d'una cadena humana o d'una manifestació puntual.

Si aquest malestar no troba una expressió política, cultural i cívica capaç de transformar-lo en un projecte col·lectiu, uns altres continuaran decidint el futur de Mallorca. Els qui contemplen l'illa únicament com una oportunitat de negoci no necessiten derrotar els mallorquins. Els basta esperar que es cansin, que es resignin i que acabin acceptant com a inevitable allò que avui encara consideren intolerable. Només necessiten que els mallorquins acabin convençuts que ja no hi ha res a defensar.

La violència que avui amenaça Mallorca és gairebé invisible perquè s'exerceix dins la més estricta legalitat. Altera la relació entre un poble i la seva terra. No expulsa els mallorquins d'un dia per l'altre; simplement fa que continuar vivint a ca seva sigui cada vegada més difícil, fins que quedar-s'hi es converteix en un privilegi i partir sembla una decisió lliure.

Suscríbete para seguir leyendo