Prohens Baleár-szigetei: működő és emberséges

Europa mira cap Hongria amb aquella fascinació que sempre acompanya les sacsejades polítiques, però més enllà de l’exotisme aparent, el diagnòstic que formula el nou president hongarès Peter Magyar té una proximitat inquietant amb la realitat de les Balears. La presidenta del Govern, Marga Prohens, va celebrar la seva victoria com una «gran notícia» i el va qualificar de «baluard dels valors d'Occident». En el seu programa electoral, un document de 243 pàgines titulat A működő és emberséges Magyarország alapjai (Els fonaments d’una Hongria funcional i humana), Magyar, un polític populista que utilitza la immigració com a combustible electoral, descriu amb precisió un model econòmic que aquí també funciona.

Assegura que és una peça funcional d’un model econòmic que necessita mà d’obra abundant per sostenir salaris baixos i una productivitat limitada. Això facilita que determinats sectors continuïn operant sense haver de transformar-se i distribueix els costos del creixement de manera desigual: «Es fa per satisfer la demanda de mà d’obra. La immigració laboral massiva pressiona a la baixa els salaris. L’arribada de treballadors estrangers dificulta la vida dels ciutadans. El govern fa negoci amb la immigració. Empreses properes al poder obtenen beneficis de la immigració i s’han creat negocis al voltant de la immigració. Es venen permisos i s’organitzen programes que faciliten l’entrada d’immigrants. Les inversions estatals generen demanda de mà d’obra estrangera. Les fàbriques amb suport públic depenen de treballadors estrangers. El model econòmic es basa en sectors de baix valor afegit».

Marga Prohens i Gabriel Le Senne, líders de PP i Vox a les Balears, mantenen una posició pública d’oposició directa a la regularització d’immigrants però, al mateix temps, eviten qualsevol confrontació amb els empresaris que reclamen aquesta regularització com una necessitat urgent. Els rècords d’afiliació a la Seguretat Social són sovint presentats com un èxit incontestable, però aquest creixement es basa, en gran part, en la incorporació de treballadors estrangers a sectors de baixa productivitat.

Les principals patronals aplaudeixen l’efecte d’aquesta mesura perque respon a un «realisme econòmic» i ve a pal·liar una necessitat del mercat de treball balear. Consideren que la regularització de migrants és «positiva perquè aquestes persones passen a formar part del sistema, amb els seus drets i deures». Des del punt de vista empresarial, «permet la seva contractació i així fer front a la necessitat de mà d’obra, que escasseja en la majoria dels sectors del teixit productiu balear». Tot això, apunten, perque «sempre hem defensat que l’arribada d’immigrants es produeixi amb ordre, de manera reglada i controlada», assenyalen.

El diagnòstic de Magyar va més enllà: «L’Estat afavoreix un model econòmic basat en salaris baixos. La política econòmica actual beneficia les grans empreses i les empreses locals queden en desavantatge davant aquest model. La immigració s’utilitza com a eina econòmica mentre el sistema permet abusos i pràctiques poc transparents».

Els immigrants arriben amb la complicitat de les elits mentre el sistema econòmic genera desigualtat i vulnerabilitat. En paraules de Magyar: «Una part significativa de les ajudes al turisme s’ha utilitzat de manera opaca. Les inversions han tingut un baix nivell d’utilització i un escàs valor afegit. El desenvolupament turístic ha ignorat la sostenibilitat i no s’ha protegit adequadament l’entorn natural i cultural. No s’ha tingut en compte la qualitat de vida de la població local mentre el turisme ha provocat sobrecàrrega en determinades zones. S’ha intensificat la concentració territorial del turisme. El turisme es concentra en determinades regions mentre altres queden fora del desenvolupament».

D’una banda, el discurs polític apel·la a la contenció de fluxos i a la defensa d’un determinat model social. De l’altra, la dinàmica econòmica exigeix exactament el contrari: més treballadors, més flexibilitat, més disponibilitat immediata de mà d’obra. El resultat és un equilibri inestable en què la immigració és alhora qüestionada en el debat públic i imprescindible en la pràctica econòmica. El debat sobre la immigració sovint es planteja en termes morals o identitaris, quan en realitat és un debat econòmic. Qui necessita aquesta mà d’obra, en quines condicions i per sostenir quin model.

El nou president hongarès explica que la realitat és que fan falta més immigrants per continuar pagant salaris de misèria: «El sistema actual no garanteix oportunitats iguals. El desenvolupament econòmic ha de reduir les desigualtats. La productivitat ha d’augmentar per millorar els salaris. L’economia està dissenyada per beneficiar una elit. El model econòmic depèn de grans inversions amb baix valor afegit. L’Estat destina recursos a sectors contaminants en lloc de sostenibles. La manca de competitivitat limita el creixement econòmic. El creixement econòmic s’ha de traduir en millores per als ciutadans. L’Estat ha de deixar d’intervenir en favor d’interessos particulars».

La regularització està desvetllant alguna cosa més profunda que una simple anomalia administrativa: posa en qüestió la capacitat del sistema per integrar socialment milers de persones. Quan aquestes vides queden atrapades en la precarietat, sense encaix institucional, el que emergeix no és només un problema social, sinó una crisi de legitimitat. És aquí on la racionalitat de l’Estat es posa a prova, i sovint falla a l’hora de donar resposta a una realitat que ja no pot ignorar. Prohens Baleár-szigetei: működő és emberséges, és a dir, les Illes Balears de Prohens: funcionals i humanes. Com l'Hongria de Magyar?

Suscríbete para seguir leyendo