Torna Ramon Llull en temps d’islamofòbia

Torna Ramon Llull, ara que el món entra de nou en una disputa religiosa i aniran creixent les formacions islamòfobes com Vox i Aliança Catalana. El futur comença a discutir-se en termes de xoc de civilitzacions, mentre la societat es divideix entre senyors i servents. El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, assegura que Occident s’ha de defensar com a civilització. El possible succesor de Donald Trump publicarà el juny un nou llibre titulat Comunió: trobant el meu camí de retorn a la fe, on explica el seu viatge espiritual personal des del cristianisme a l’ateisme i la seva eventual conversió al catolicisme el 2019.

Crides nord-americanes al canvi de règim a Europa. Trump i els seus acòlits recuperen el discurs sobre la Europa blanca i cristiana. El trumpisme vol avançar cap a un cesarisme per poder lliurar la batalla contra la Xina i Rússia. JD Vance: "Europa ha desnaturalitzat la seva essència per haver tallat les seves arrels cristianes. Som, en gran mesura, producte de filosofies i teologies que van sorgir d’Europa i que van donar origen als Estats Units d’Amèrica. Tot el projecte democràtic d’Occident s’ensorra quan la gent continua demanant menys migració i els seus líders la recompensen amb més. Hi ha persones afins o properes a l’islamisme que ocupen càrrecs públics en països europeus en aquest moment. Guanyen eleccions a alcaldies o a càrrecs municipals. Però no és inconcebible imaginar un escenari en què una persona amb idees properes a l’islamisme pugui tenir una influència molt significativa en una potència nuclear europea. D’aquí a 15 anys? Sens dubte. I això representa una amenaça molt directa per als Estats Units d’Amèrica".

Marga Prohens i el PP també han vist una oportunitat. Bloquegen iniciatives de Vox sobre el vel islàmic per després presentar les seves pròpies contra el burca o el nicab. És a dir, traslladar un marc que fa una dècada era als marges cap al centre institucional. Només onze anys després que l’excancellera alemanya Angela Merkel, en plena crisi migratòria, reivindiqués la "Willkommenskultur", la cultura de la benvinguda, perquè milers d’alemanys es bolquessin a ajudar els centenars de milers de refugiats de Síria, Afganistan o l’Iraq que arribaven.

A la Mallorca del segle XIII, Ramon Llull aprèn àrab amb un esclau musulmà, estudia textos islàmics, construeix una arquitectura intel·lectual orientada al diàleg centrat en la conversió. Això implica reconèixer l’altre com a subjecte racional, com a interlocutor vàlid. Aquest reconeixement ha desaparegut en bona mesura. El que proposen Trump, Vance i Orbán és exactament el contrari: no tenir la conversa. Tancar la porta, reforçar la identitat, expulsar o invisibilitzar allò que no encaixa. La necessitat d’un poder fort, gairebé cesarista, capaç d’actuar sense les friccions del sistema liberal per defensar Occident en un món de blocs. Concentració de poder per garantir ordre. Deixar de considerar els immigrants com iguals. La pregunta per entendre el món és qui mana aquí.

A Llull el fascina la idea reunificadora. La superació dels particularismes. La possibilitat d’una cristiandat organitzada sota una autoritat única que garanteixi la pau i faci viable la conversió universal. El nou món pot explicar-se seguint l’extensa obra del filòsof mallorquí: "Seria convenient que hi hagués un sol emperador situat sobre molts reis i barons, tal com hi ha un Papa i molts prelats. Ara tenim gairebé una igualtat de poder entre un príncep i un altre príncep, i entre una ciutat i una altra ciutat, i així l’imperi està dividit en petites regions. Aquesta és la raó de tantes guerres i treballs en el món, ja que no existeix un poder universal que ajudi a suprimir totes les penes que patim a causa de les guerres i de les males persones i, sobretot, perquè els béns particulars són més desitjats que el bé públic".

El 2024, Prohens va ser rebuda en audiència al Vaticà pel Papa Francesc, a qui va expressar el desig que pugui arribar la canonització del filòsof i teòleg mallorquí i va convidar el pontífex a visitar les Balears. "Aquests valors de l’humanisme cristià d’Europa, que lamentablement veiem com la societat va perdent de manera preocupant, tal com m’ha traslladat el papa Francesc i que compartim". La presidenta també va inaugurar fa uns mesos el Congrés Internacional Ramon Llull, celebrat a Palma, on va remarcar que la figura del teòleg continua sent avui fonamental per la seva proposta de diàleg intercultural, raó per la qual aquest congrés "és més necessari que mai al segle XXI".

Però l’islam es va convertint en un significant polític que condensa ansietats: pèrdua de control, transformació demogràfica, fragilitat del model. "Musulmà qui no boti" dins i fora dels camps de futbol. És una reducció funcional que permet ordenar el malestar amb un marc que comença a ser transversal. Europa vol que Frontex sigui com l’ICE de Trump El relat sobre l’immigració canvia en una dècada de la solidaritat i l’acollida a la seguretat, el control i la gestió de les fronteres. El secretari de Guerra dels Estats Units, Peter Hegseth, ho diu sense embuts: "El nostre enemic és l'islam".

L'obra de David Abulafia, mort a principis d'any, també anirà agafant força en els pròxims anys, sobre tot A Mediterranean Emporium: The Catalan kingdom of Majorca. El historiador, maravillado por la figura de Ramon Llull, assegurava: "Estaba claramente en contra de la conversión forzada y estaba convencido de que podía demostrar la autenticidad del cristianismo mediante una demostración lógica".

Els Estats Units consideren Europa un espai feble, fragmentat, atrapat en la seva pròpia complexitat normativa. El discurs de Vance troba una traducció immediata: sense control migratori, Occident es desestructura. La resposta s’imposa: concentració de poder, simplificació institucional, capacitat de decisió ràpida. "Quan vaig considerar l’estat del món present, on hi ha poc cristià i massa descreient...", escrivia Llull sense saber que tornaria.

Suscríbete para seguir leyendo