Mallorca davant el seu mirall caribeny: Prohens a Puerto Rico i l'independentisme de Bad Bunny

«Visca Bad Bunny!», cridà Marga Prohens al Parlament fa unes setmanes. El més important del viatge de la presidenta al Carib no ha estat la bachata. Això només ho creuen els que necessiten que la política sigui una successió d’anècdotes per no haver d’afrontar el que hi ha darrere.

En els darrers dies s’ha fet viral el discurs d’Annette Falcón, representant d’Adelante Reunificacionistas, que planteja sense matisos que Puerto Rico deixi de ser un Estat Lliure Associat dels Estats Units per convertir-se en comunitat autònoma espanyola. «Estamos a la merced de Estados Unidos y jamás saldremos del déficit», diu. «Volem tornar a Espanya per conservar la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres costums. Com a província espanyola, Puerto Rico emetia la seva pròpia moneda, la seva agricultura era pròspera i teníem superàvit pressupostari. Puerto Rico està vivint el gran somni americà o el gran malson boricua? L’illa pateix un desplaçament de boricues en què s’ha jugat contra la nostra llengua i la nostra cultura. Recordem que dins de cada porto-riqueny hi ha un espanyol adormit. Som porto-riquenys espanyols i molts volem tornar a ser Espanya».

La coincidència és gairebé perfecta perquè Prohens acaba de tornar de Puerto Rico mentre aquest debat emergeix amb força. I, per acabar-ho d’arrodonir, el moviment reunificacionista era present a la seva visita a la Casa de España a San Juan. José Lara, portaveu d’Adelante Reunificacionista, va ser present a l’acte i explica en un vídeo que Prohens va lliurar dues banderes autonòmiques a l’associació de Balears a Puerto Rico i, sobretot, relata una breu trobada amb la presidenta en què li va entregar el dossier de l’organització. «Una gran quantitat de persones varen venir als segles XVIII i XIX. És una gran riquesa que els mallorquins han deixat a Puerto Rico. Encara tenim persones aquí descendents d’aquells mallorquins que parlen mallorquí perfectament. La hisenda més gran de Puerto Rico es deia La Balear, va ser una fundació mallorquina d’emigrants que varen venir directament de Sóller. És important fer aquests lligams amb les diferents comunitats autònomes i els seus representants. Estam cercant que hi hagi més agermanaments entre municipis de Puerto Rico i Espanya».

Llegim a The Times, un dels diaris més importants del Regne Unit, propietat de Rupert Murdoch: com els concerts de Bad Bunny impulsen el moviment independentista de Puerto Rico. «En aquesta illa s’està produint un profund canvi polític que ha convertit una generació de joves porto-riquenys en activistes i ha posat en qüestió el futur de l’estatus de l’illa com a territori no incorporat dels Estats Units, per alarma dels polítics a Washington», relata el rotatiu, abans d’explicar als seus lectors que la pròxima gira mundial de Bad Bunny «va vendre 2,6 milions d’entrades en una setmana, i la seva decisió de començar amb una sèrie de 30 concerts a la seva illa natal, en lloc d’actuar al territori continental dels Estats Units, s’ha convertit en un crit de guerra per a l’orgull i el nacionalisme porto-riqueny, alhora que suposa un impuls benvingut per a la fràgil economia de l’illa».

Per a molts, la gota que va fer vessar el tassó va ser l’arribada d’una onada d’inversors no hispanoparlants procedents dels Estats Units continentals que es van instal·lar en allotjaments d’Airbnb als voltants del Viejo San Juan, desplaçant els habitants locals (encara que alguns es van beneficiar enormement de la seva arribada) i gastant milions en restaurants de luxe que els residents no es poden permetre.

Tot i que Puerto Rico ha estat durant molt de temps un paradís fiscal, el govern va començar a oferir més incentius a les persones adinerades dels Estats Units continentals perquè es traslladessin a l’illa. Una de les entrevistades assegura que «se sent traïda pels Estats Units i pel govern porto-riqueny», i aquesta ràbia «es reflecteix en la música de Bad Bunny: les cançons del seu darrer àlbum al·ludeixen a la gentrificació, el turisme massiu i als seus temors que destrueixin la cultura porto-riquenya, així com a la sagnant història del nacionalisme porto-riqueny, que en ocasions va ser reprimit violentament pels Estats Units».

«Volen llevar-nos el riu i també la platja, volen que el meu barri i la meva àvia se’n vagin. No amolleu la bandera», canta Bad Bunny a la cançó No quiero que les hagan lo que le hicieron a Hawái. El vídeo de la cançó NUEVAYoL tracta sobre una llei de la dècada de 1950 que es va utilitzar per empresonar nacionalistes per expressar opinions antiamericanes. El títol de la pròpia residència de concerts, No me quiero ir de aquí, reflecteix la creixent insatisfacció entre els joves porto-riquenys, que afirmen que s’ha tornat impossible per als residents guanyar-se la vida a l’illa.

El 2019, la música de Bad Bunny es va convertir en la banda sonora de les protestes generalitzades que van forçar la dimissió del governador de l’illa. Prohens es va reunir en el seu viatge amb l’actual governadora de Puerto Rico, Jennifer González, líder del Partit Nou Progressista (PNP), una formació política que advoca per la seva annexió com a estat dels Estats Units. «La música de Bad Bunny s’ha convertit en un punt de trobada per a l’orgull porto-riqueny i el sentiment anticolonial i, per a molts, una porta d’entrada a la política», diu un expert en el reportatge, on recorda que en un referèndum no vinculant celebrat l’any passat, els partits que advocaven per la independència o la «lliure associació» van aconseguir al voltant del 40% dels vots, un canvi impulsat en gran mesura pels votants joves i recolzat obertament per Bad Bunny.

Durant el xou de la Super Bowl que tant va agradar a Prohens i als polítics autonòmics, Bad Bunny va onejar amb orgull una versió molt específica de la bandera de Puerto Rico: la blau cel. Aquesta variant del disseny està vinculada al moviment independentista porto-riqueny i, en general, a aquells que busquen marcar una diferència cultural amb l’estatunidenca. Tanmateix, la bandera oficial és la blau fosc, adoptada el 1952, quan es va crear l’Estat Lliure Associat, la forma de govern propi amb poders limitats aprovada pel govern dels Estats Units per a Puerto Rico.

Aquest relat incomoda perquè connecta economia i identitat sense refugiar-se en l’abstracció. El que descriu Puerto Rico és, en realitat, un patró reconeixible. Gentrificació, turisme massiu, desplaçament. Una illa que capta capital amb eficàcia i expulsa residents amb la mateixa regularitat. Un model que rendeix per als de fora i es va tornant inviable per als de dins. L’arribada d’inversió, estimulada fiscalment, accelera la mutació: habitatge convertit en actiu, barris reconfigurats, població local desplaçada. Airbnb, restauració de luxe, capital global. Hi ha guanyadors clars. I una majoria que queda fora. El resultat és conegut: habitatge inaccessible, pressió turística sostinguda, dependència d’un creixement que exigeix sempre més recursos i retorna cada vegada més desequilibris. Una economia intensiva en persones que no garanteix les condicions materials perquè aquestes persones hi puguin viure. Puerto Rico deixa de ser una postal exòtica per convertir-se en un mirall incòmode. Tot mentre ens entretenim discutint la bachata.

Suscríbete para seguir leyendo