Europa vol que Frontex sigui com l’ICE de Trump

La Unió Europea està redefinint la seva arquitectura migratòria. El nou reglament sobre retorns de migrants en situació irregular, una de les peces centrals del Pacte Europeu de Migració i Asil, no és només una reforma administrativa destinada a accelerar expulsions. Suposa una decisió política que consolida un canvi institucional profund: l’ascens de Frontex com a instrument operatiu del control migratori europeu.

Brussel·les parteix d’un diagnòstic que es repeteix en diversos informes: el sistema actual de retorns no funciona. Cada any els Estats membres emeten centenars de milers d’ordres d’expulsió contra persones en situació irregular, però menys del 25% s’executen realment. La resta queda atrapada en una zona grisa. Un limbe administratiu europeu.

L’objectiu de la nova normativa, segons apunten, és unificar procediments, reduir les diferències legals entre Estats i assegurar que una ordre de retorn tingui conseqüències reals en qualsevol punt de la Unió. El reglament serà directament aplicable a tots els països. Brussel·les vol evitar que la diversitat jurídica de l’espai europeu generi escletxes.

En aquest nou esquema institucional, Frontex guanya pes. Durant molts anys l’agència va ser una estructura tècnica relativament discreta, dedicada a coordinar la cooperació entre policies frontereres. No tenia poder executiu propi ni una estructura comparable a la d’una administració nacional. Però en l’última dècada el seu pressupost s’ha multiplicat, la plantilla ha crescut i la seva capacitat operativa s’ha ampliat.

L’agència podrà participar en operacions conjuntes d’expulsió, coordinar la logística dels retorns i proporcionar assistència tècnica als Estats membres. És un pas més cap a la construcció d’una estructura europea de control migratori amb capacitat operativa pròpia.

La normativa també permetrà aplicar vies abreujades, ampliar l’ús de centres de detenció mentre es prepara l’expulsió i reforçar el concepte jurídic de «risc de fuga». Aquest concepte pot justificar la detenció preventiva si es considera probable que el migrant eviti el procés de retorn. Paral·lelament, s’endureixen les prohibicions d’entrada a la Unió per a les persones expulsades, especialment en casos de reincidència.

Europa desplaça la seva frontera cap a l’exterior. El control migratori ja no comença a la línia costanera o a l’aeroport, sinó abans. Però aquesta arquitectura institucional topa amb una realitat més complexa: les expulsions només funcionen si els països d’origen accepten els retorns. I això no sempre passa. Un exemple clar és Algèria. Les autoritats europees poden dictar ordres d’expulsió, però l’execució depèn de la cooperació del país receptor. Si aquesta cooperació és limitada o lenta, el sistema queda bloquejat.

Aquest canvi institucional s’inscriu en una transformació política més profunda. Durant dècades, el relat europeu sobre la migració es construïa amb paraules com solidaritat, acollida o fraternitat entre pobles. Aquell llenguatge s’ha anat debilitant amb el temps. En el seu lloc n’ha aparegut un altre: seguretat, control, gestió de fronteres.

La política migratòria europea ha passat de la Teologia de la Solidaritat a la Teologia de la Seguretat. Els condemnats de la terra es transformen en fluxos migratoris que intenten accedir als mercats de treball del món ric. Frontex simbolitza aquesta nova etapa: l’agència deixa de ser un simple instrument de coordinació per convertir-se progressivament en una peça operativa del sistema europeu de fronteres i retorns.

Aquest gir europeu no es produeix en el buit. Forma part d’un canvi polític més ampli dins de les democràcies occidentals. L’entorn de Donald Trump observa amb interès l’evolució de la política europea i no amaga la seva simpatia per formacions com Vox, AfD a Alemanya o el Rassemblement National a França. En un context d’agitació social, d’angoixa i d’incertesa, avancen a tot Europa els discursos populistes que troben cada vegada més audiència. La migració s’ha convertit en el centre de la batalla política contemporània. És el lloc on les societats occidentals projecten moltes de les seves pors, inseguretats i divisions.

No es tracta només de controlar fronteres, sinó d’enviar missatges. La duresa es converteix en una forma de comunicació política. Les expulsions visibles, les imatges de detencions o la retòrica sobre la fermesa de l’Estat formen part d’una escenografia destinada tant a dissuadir els qui volen arribar com a tranquil·litzar les opinions públiques internes.

La crueltat, exhibida o insinuada, reapareix així com una eina de govern en un context de globalització accelerada i d’incertesa social. Als Estats Units, l’ICE s’ha convertit en l’expressió més clara d’aquesta política. Europa encara es mou dins d’un llenguatge institucional basat en els drets humans, però és evident que aquest vocabulari ja no té la mateixa força que fa dues dècades. Els consensos s’estan erosionant. D’una banda, hi ha qui continua defensant una Europa construïda sobre principis universals. De l’altra, qui considera que els Estats han de defensar els seus interessos fins i tot si això implica endurir els instruments de control.

A finals de 2025, Marga Prohens i els presidents dels consells insulars demanaren al comissari europeu d’Interior i Migracions, Magnus Brunner, l’activació de Frontex a les Balears. «Som la principal porta d’entrada d’immigració irregular a Europa a través del Mediterrani. Ja no és només una qüestió que afecti les illes, ni tan sols Espanya, sinó una qüestió que interpel·la directament Europa», deia la presidenta. El missatge reflecteix un canvi de fons: la gestió de les fronteres ja no es concep només com una competència nacional, sinó cada vegada més com una política europea. En aquest context, Frontex evoluciona d’agència tècnica de coordinació a peça central del sistema europeu de control migratori. Comença així a dibuixar-se una nova arquitectura institucional de gestió de fronteres. Europa està transformant la seva política migratòria, i Frontex n’és avui un dels símbols més visibles.

Suscríbete para seguir leyendo