Aliança Catalana sondeja les Balears

Aprofitant la visita de Salvador Illa, catòlic de la corda de Marga Prohens, ens arriba una notícia important: Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, tempteja la realitat política de Balears des de fa temps. La batlessa de Ripoll ha despertat una curiosa fascinació i una simpatia silenciosa més enllà de Catalunya, sobretot entre un segment d’antics militants d’Unió Mallorquina, votants d’El Pi, inclús sectors més identitaris i nacionalistes dins del Partit Popular. El moviment, per ara, és lent com un corrent submarí.

Arran del Radiacions protagonitzat per Maria Antònia Munar i Prohens, un important exdirigent polític admet en privat que comparteix bona part del diagnòstic d’Orriols, encara que no se sent gaire còmode amb la seva retòrica. Creu que Mallorca «paga però no mana», que el centralisme és un mur, que la identitat pròpia s’ha convertit en mercaderia turística i que les Illes es moren mentre ningú fa res. «No sé si quedarà algun mallorquí d’aquí a 50 anys, però té collons que hagi de venir una catalana a defensar-nos».

Si un partit com Aliança Catalana aconsegueix monopolitzar el discurs del greuge i vestir-lo amb estètica nacional, la dreta regionalista quedarà atrapada entre el silenci de Madrid i la impaciència dels seus votants. El gener de 2021 es va crear el perfil d’Aliança Catalana Illes Balears i, de moment, les tres idees que exposa AC per les Balears són contundents: «Cessem l’espoli fiscal que ens impedeix prosperar i ser competitius. Defensem la llengua i la cultura catalanes dels atacs castellans. Aturem l’arribada d’immigrants i deportem els il·legals».

Mogut pel mateix interès, un altre dirigent, aquest en actiu, però a la Part Forana, xerra més clar: «És la primera vegada que veig algú que xerra de forma directa, em recorda una mica a na Munar. Jo em vaig ficar dins el PP perquè, sent nacionalista de dretes, veia que era l’única manera de guanyar, però potser ara tindré una altra possibilitat. I com jo en som un parell».

La possible arribada d’AC a les Illes actua com un sismògraf. Fa visible allò que ja existia: una fatiga profunda dins certs sectors de la societat mallorquina, una sensació que el sistema de partits, tal com està, no expressa el malestar ni les aspiracions reals del país. Només una dada: l’abstenció arrasa a les Balears. Quatre de cada deu ciutadans no voten mai a les eleccions autonòmiques.

El que estan fent, de moment, és mapar el malestar illenc. Testejar la temperatura. Saber fins on arriba el descontentament.

El partit posa molt èmfasi en la bomba demogràfica en un moment en què el discurs contra la immigració s’està situant al centre del debat polític. L’arribada de ciutadans d’altres nacionalitats a les Illes és una constant: 15.000 nous residents cada any. Un 29% ha nascut en un altre país, el percentatge més alt de l’Estat. Baixa l’arribada d’europeus, però pugen els sud-americans i nord-africans en una comunitat que demana cada vegada més mà d’obra. A Catalunya, el percentatge de població estrangera representa un 25,8% del total.

«Estan temptejant la situació», m’explica una persona que coneix bé el moviment perquè hi està implicada. No hi ha pressa. Volen veure què passa a Catalunya després de les pròximes eleccions, mesurar els resultats, observar si el seu discurs es consolida o si s’esgota. Només llavors decidiran si creuen que les Illes són un territori adequat.

Pocs minuts després de xerrar m’envia un tuit de Magí Hildebrandt, un dels ideòlegs i militant d’AC: «Ens hauríem de plantejar mil vegades abans com tenir poder a València i a les Balears, abans que a un lloc com el Congrés, tant per estratègia de vertebració nacional com per coherència ideològica».

Més turistes de la Xina

Mentre les Balears decideix què vol ser, Pedro Sánchez ha muntat aquesta setmana un gran tour a la Xina per reforçar els llaços econòmics, empresarials i turístics. Però la sorpresa arriba quan coneixem que la inauguració del Foro Empresarial España-Xina, presidit per Felip VI, se celebra a l’Hotel Grand Meliá de Chengdú. Un hotel mallorquí, símbol del turisme global, convertit en escenari de l’estratègia diplomàtica de Madrid.

Curiosament, en la reunió del passat juliol amb Pedro Sánchez, la presidenta Prohens va contar que el dirigent espanyol l’havia «animada a obrir nous mercats», després dels seus viatges per l’Àsia. Una vegada publicat, la Moncloa i el PSIB varen sortir ràpidament a desmentir-ho.

Però la memòria és tossuda. Abans de defensar el decreixement turístic, Francina Armengol es reunia el 2019 al Consolat de Mar amb l’ambaixador xinès a Espanya, Lyu Fan. La líder del PSIB proposà un «triangle turístic» entre Palma, València i Barcelona perquè hi veia una oportunitat: aprofitar la connexió aèria amb les dues ciutats i la Xina perquè els vols fessin escala a Palma.

L’entusiasme era total. Tant és així que un any abans, Jaume Alzamora —exlíder de Més per Mallorca al Consell— viatjava a Shangai com a director gerent de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) per representar les Balears al Fòrum de turisme Espanya-Xina, l’esdeveniment més important del sector al gegant asiàtic. Allà, el dirigent ecosoberanista destacà que el mercat xinès tenia un potencial de més de 200 milions de turistes i que és «un visitant que viatja en grups petits, que té un poder adquisitiu alt». Però el més important, deia, és que «encaixa» amb l’estratègia Better in winter, ja que «solen viatjar durant l’any nou xinès, que és aproximadament al febrer». És a dir, allargar el màxim la temporada turística, com vol el PP de Prohens.

Mentre Madrid exporta el model balear a la Xina i les Illes reben lliçons sobre com obrir nous mercats, una part de la dreta illenca comença a mirar cap a Ripoll per trobar allò que aquí ningú no s’atreveix a dir. Potser no és que Sílvia Orriols tingui més força del que sembla, sinó que el buit que deixa Mallorca és massa gran.

Suscríbete para seguir leyendo