El missatge del Papa Lleó XIV a la catòlica Prohens

El Papa Lleó XIV va pronunciar fa unes setmanes el seu discurs Dilexi te (T’he estimat), una reflexió sobre l’amor als pobres. El pontífex assegura que «la terra, la casa i el treball són drets sagrats» i que reduir-ho tot al llenguatge del mercat és una blasfèmia moderna. Llegit des de les Illes, sona com una carta oberta al Consolat de Mar. Una carta que podria haver escrit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull.

Balears viu immersa en el que el Papa anomena «una visió de la vida basada en l’acumulació de riquesa i d’èxit social a qualsevol preu». L’illa prospera, però no millora. És un territori on els preus s’han disparat, els salaris no donen per una vida digna i trobar un habitatge és missió impossible. Aquesta és la gran heretgia contemporània, diu el Papa: confondre el creixement amb la salvació.

En aquest context, Prohens parla de «mantenir l’ordre», de defensar els d’aquí, d’una prosperitat amable i neta. El seu discurs és la litúrgia perfecta d’un temps que necessita calma per continuar funcionant. Però Lleó XIV —també va pronunciar unes paraules als participants de la trobada mundial dels moviments populars— recorda que no hi ha pau sense justícia ni propietat sense responsabilitat: «Quan la funció social de la riquesa s’oblida, la propietat es converteix en ocasió d’ambicions i de greus desordres».

La mina d’or turística ha generat un sistema on la desigualtat és cada vegada més omnipresent. El Papa ho descriu així: «Hi ha qui encara afirma que els pobres ho són per elecció, mostrant ceguesa i crueltat». El seu missatge —va visitar Mallorca el maig de 2007— interpel·la directament Marga Prohens —com a catòlica i com a presidenta—, que intenta traduir l’angoixa social en un llenguatge de pertinença: la defensa dels d’aquí, de la casa, de la identitat i de la tranquil·litat.

Però aquesta tranquil·litat, si no s’alimenta de justícia, es converteix en decorat. El pontífex adverteix: «Els pobres no són un problema social; són de la família, són dels nostres». No es tracta només d’ajudar-los, sinó d’entendre que una comunitat que viu d’esquena a la seva gent vulnerable és una comunitat que s’ha trencat moralment.

Prohens, que governa amb intuïció domèstica, sap que el seu poder neix del sentiment de seguretat. Però això, sense equitat, és una ficció fràgil. La presidenta no pot gestionar el malestar de fons d’una terra que es veu pròspera i se sap desigual. «La religió no pot limitar-se a l’àmbit privat; els fidels han de preocupar-se dels problemes de la societat civil», recorda el pontífex.

La política balear ha assumit com a dogma que el mercat acabarà fent de Déu. Lleó XIV trenca aquest encantament: «A vegades s’assumeixen criteris pseudocientífics per dir que la llibertat de mercat resoldrà espontàniament la pobresa». És un cop directe al cor del model balear. En realitat, apunta, el mercat només sap repartir oportunitats a qui ja en té: «Les dinàmiques del progrés s’han de gestionar sempre des d’una ètica de la responsabilitat, superant el risc de la idolatria del benefici».

El discurs no és nostàlgic, sinó radicalment contemporani. En una terra que ha convertit el turisme en la seva teologia civil, el Papa recorda que «els béns creats han de servir a tots». A Balears això equival a dir que la prosperitat no pot continuar construint-se sobre l’expulsió del resident ni sobre la precarietat com a paisatge.

«La falsa meritocràcia ens ha fet creure que només tenen mèrit els qui han tingut èxit», diu el pontífex. Les Illes s’han convertit en un laboratori on el treball ja no redimeix, només sosté. La família supleix l’Estat, l’herència substitueix l’oportunitat i la política administra la resignació.

El missatge és una advertència suau però devastadora: cap govern que ignora els pobres no governa gaire temps. Els governs que han confós l’èxit amb la gràcia han acabat esgotats per la seva pròpia llum. A Roma, Lleó XIV ha recordat que «els pobres són al centre de l’Evangeli» i que «les perifèries no criden per desesperació, sinó per desig».

Els governs han après a confondre el progrés amb la repetició: més vols, més visitants, més ingressos i més recaptació. El Papa parla de fam, d’injustícia i de refugi, en contraposició a Marga Prohens, que parla de prosperitat, d’ordre i de sostenibilitat.

En el seu discurs, el pontífex inclús tracta un tema de gran actualitat a Balears: la immigració. Ara que el debat es centra en si Frontex ha d’actuar a les Illes i si s’han de repatriar tots els menors sota tutela del Consell, Lleó XIV insisteix:

«Els Estats tenen el dret i el deure de protegir les seves fronteres, però això s’ha d’equilibrar amb l’obligació moral de proporcionar refugi. Quan s’abusa dels migrants vulnerables, no s’està exercint la sobirania nacional de manera legítima, sinó que s’estan cometent o tolerant greus delictes per part de l’Estat. S’estan adoptant mesures cada cop més inhumanes, fins i tot celebrades políticament, per tractar-los com si fossin deixalles i no éssers humans. El cristianisme, en canvi, es refereix al Déu amor, que ens fa a tots germans i germanes».

Viure junts —recorda— vol dir no acceptar que el paradís funcioni només per als que poden pagar-lo. L’illa ha fet del progrés una forma de neutralitat moral: s’ha convençut que la riquesa és inevitable, que la desigualtat és natural i que el turisme és l’ordre diví de les coses. Prohens governa un paradís que funciona, però que cada vegada s’assembla més a una parròquia sense missa ni fidels.

Taltavull, igual que el Papa, vincula la immigració amb la idea d’humanitat, un missatge profundament polític. Parla de rostres i d’hospitalitat, però no de control. Denuncia que es tracta els nouvinguts com una amenaça i, alhora, se’ls necessita per mantenir la mina d’or. Taltavull segueix el fil del Papa i critica la indiferència.

La seva veu qüestiona el discurs oficial, que parla d’ordre i identitat mentre la gent arriba sense esperança. Ell insisteix que una societat que tracta els vulnerables com a deixalles ha perdut la seva ànima. Algunes persones ja es demanen si seria un bon candidat contra Prohens, ara que deixarà el Bisbat.

Suscríbete para seguir leyendo