Saturar la mina d’or de Balears per mantenir Espanya

El discurs de Marga Prohens al Debat de Política General confirma que el creixement poblacional ha esdevingut un problema estructural, i el model econòmic de les darreres dècades —basat en l’expansió turística i la mà d’obra importada— ha superat el límit de sostenibilitat.

La presidenta descriu amb detall la magnitud del creixement: 400.000 habitants més en un quart de segle, un augment del 47%, tres vegades superior al d’Espanya i vuit cops al de la Unió Europea. Les xifres són inapel·lables, però la seva lectura és incompleta.

Balears és una mina d’or per l’Estat i el creixement econòmic és avui una paradoxa perfecta: com més puja el PIB, més precària es torna la vida. «Hem de celebrar el creixement del 3,2%, el doble que la Unió Europea», reivindica Prohens. Perque el model actual —recaptació rècord d’imposts i dinamisme econòmic— fa possible l’eufòria fiscal tant del Govern central com del Govern balear.

El cor d’aquest sistema és la seva fragilitat. Balears no creix perquè sigui més productiva ni perquè hagi diversificat la seva economia, sinó perquè ha ampliat la seva base demogràfica i rep cada vegada més turistes. Com més gent treballa, més diners entra a la caixa i més fàcil és sostenir el relat d’estabilitat. Això permet a Prohens presumir de baixar impostos sense tocar serveis públics i a Pedro Sánchez de ser l’economia que més creix de tota Europa.

Diego Rubio és una de les persones amb més poder a Espanya. Actual director del Gabinet de la Presidència de Sánchez, va tenir una breu aparició fa uns dies al Global Progress Summit de Londres que té un interès importantíssim per Balears. Explicava amb solemnitat la seva estratègia sobre immigració. El to era moral, gairebé messiànic: «Tenim un deure moral i legal amb els immigrants».

Rubio utilitza un llenguatge aparentment humanitari per descriure una estratègia econòmica i demogràfica. El plantejament central és que el creixement de la població és el motor de l’economia i el mecanisme que permet sostenir el benestar. Més població, més consum, més mà d’obra, més PIB.

«No pots aturar la immigració. La necessitat d’aquells que fugen de la violència o de la pobresa és massa intensa. Cada euro que inverteixes a intentar frenar els immigrants l’estàs malgastant. Hauries de dedicar aquests diners a canalitzar i encaminar adequadament la immigració».

Això no és una anècdota: és el fonament del model econòmic que Prohens i Sánchez reivindiquen quan presumeixen de creixement i recaptació rècord. A Balears, un de cada tres contractes signats és d’un treballador immigrant. Els estrangers ja representen una quarta part dels afiliats a la Seguretat Social i la seva presència continua augmentant.

«La realitat és que la majoria dels països —a Europa, sens dubte— s’estan despoblant i perdran milions d’habitants a causa de l’envelliment demogràfic. El principal motor de creixement dels nostres models econòmics és el creixement demogràfic. Si mires Europa només en l’última dècada, més del 25% del creixement econòmic es deu al creixement demogràfic».

I conclou: «Veurem dos tipus de països desenvolupats. Aquells que van romandre tancats: s’estancaran, patiran per mantenir el dèficit i el deute sota control, patiran per mantenir viu el seu estat del benestar, i la vida per a tothom allà serà pitjor. I els que van romandre oberts: mantindran unes economies en creixement i, per tant, podran mantenir el seu benestar».

El Govern central no està fent un diagnòstic, sinó una renúncia: no vol controlar el fenomen, vol aprofitar-lo. En realitat adverteix que el seu objectiu és mantenir obertes les illes com una frontera econòmica permanent: un espai de flux constant, d’entrada i sortida.

Prohens intenta caminar sobre una corda molt prima. Reconeix que sense mà d’obra estrangera l’economia balear s’aturaria mentre promet posar límits. El discurs presidencial oscil·la entre la gratitud i la contenció. Busca establir una distinció. Diu: «vull reconèixer la feina i l’esforç de tantes persones vingudes de fora, que han fet d’aquestes illes ca seva», i al paràgraf següent adverteix que «no podem permetre que ningú abusi de les ajudes públiques».

Aquesta alternança és el reflex exacte del dilema de la política balear: necessiten els immigrants per mantenir el model, però alhora els converteixen en símbol del desordre que el mateix model produeix i els posa al centre del debat polític.

Prohens sap que el mapa electoral ha canviat. Cada vegada hi ha més votants d’origen estranger: persones que arriben a les illes, que treballen, que tenen fills escolaritzats i que participen en la vida local. Això obliga la presidenta a modular el discurs: no pot parlar com Vox, però tampoc pot ignorar el malestar d’una part de la seva base social que percep la immigració com una amenaça. D’aquí el seu intent d’equilibri.

La seva retòrica sobre «una immigració legal i ordenada» oblida que la part més important del creixement demogràfic no prové de pasteres, sinó de fluxos regulars de ciutadans i treballadors que arriben per l’aeroport. Un aeroport sobre el que Balears no té cap poder de decisió perque Aena no vol compartir la gestió. És a dir, la principal porta d’entrada roman tancada per a les institucions balears.

Mentrestant, els serveis públics i l’habitatge pateixen l’impacte d’aquest creixement sense que hi hagi una inversió proporcional per sostenir-lo. El resultat és una política que s’expressa com a equilibri, però que en realitat és una immobilitat calculada. Prohens vol aturar la sensació de descontrol sense frenar el mecanisme que li dona oxigen econòmic. Reconeix la contribució dels immigrants, però reforça els missatges de contenció per evitar que el debat el monopolitzi Vox. I alhora, sap que una part creixent dels votants —els que mantenen en peu el sector serveis— són precisament aquests immigrants que ara veu com un repte demogràfic. El seu discurs, per tant, és coherent en la superfície i contradictori en el fons. Però Rubio i Sánchez ho tenen clar: «Així és com ho veiem nosaltres. I, per cert, funciona: està funcionant».

Suscríbete para seguir leyendo