Ha mort mestre «Guiem de La Sapiència». S’ha apagat el llumenaret blau de la meva vida. Ha desaparegut del horitzó d’aquest món la meva icona evangèlica. Tenia 99 anys . Com a patriarca bíblic li pertocava arribar als 999.
Mestre Guillem Bonet em mereix el títol més sagrat, més definitiu i entranyable que guard a les profunditats de la meva sinceritat. Pater et magister. Pare i mestre.
Des de la categoria suprema de cuiner fou per mi com un pare quan als meus sensibilitzats 16 anys vaig guanyar les oposicions al col-geli major de Bartomeu Llull. Els seus maons encalentits al forn i embolcallats en draps de llana, escalfaren les fredes nits a l’immens casalot de la plaça de Sant Geroni. Mai no m'atreviré a aspirar a la categoria suprema de «coc dels marginats» fins que les meves temptatives culinàries no resquitllin el prodigi de les seves sopes d’ermità.
Em sent honorat i confortat quan m’atreveix a anomenar com a pare a mestre Guillem Bonet per què ha estat una de les comptadíssimes persones que admet la trèmula comparança amb el meu progenitor. La senzilla bondat i l’escalfadora tendresa d’aquestes dues bestioles humanes, per entreforcs diferents, són gairebé infinites, meravelloses, incommensurables.
L’atenció als pobres dels pobres, la tasca que ens ha agermanat al llarg de molts d’anys, ha estat la càtedra des d’on mestre Guillem Bonet m’ha impartit les grans lliçons. He aprés les benaurances al seu exemple callat i constant. Ell les ha viscut totes senceres i despullades fins al darrer alè. La seva manera de tractar als marginats dels marginats m’ha empeltat fins als ossos que estimar és servir, que abans de partir el pa s’ha de practicar el sagrament de la rentada de peus. Dit d’una forma descarnada «només Déu sap la merda que ha llevat aquest sant home al femer dels desgraciats».
Tanmateix el prodigi dels prodigis de la personalitat d’aquest fill de l’Alqueria Blanca fou la humilitat de la seva figura. Al seu hort mai no va germinar un sol bri de vanitat, aparença o figurera. Quina enveja, déu meu, poder passar com un pobre entre els pobres. Un marginat més. Quin privilegi poder portar tots els teus tresors de conformitats i savieses dins un senalló d’anar a plaça, mentre el caramull de trastos i andròmines que ha anat arreplegant el teu instint d’indigent tresca d’un pis a un altre al cor de la antiga ciutat.
L’ermità Bonet hagué de deixar el niu dels santuaris per mor de la seva temptativa de civilització dins la rustiquesa caparruda d’un reducte d'analfabetisme canonitzat. Però de retorn al carrer no es llevà l’hàbit de sac ni la vocació de solitud.
Dia 3 de març de 1976 naixia Marginàlia.
El bisbe Teodor i el president del pontifici Col·legi de la Sapiència obrien les portes del casal tancat per manca de vocacions a l’acolliment dels desemparats tirats literalment al carrer. Però la clau de la casa i de la concessió estava en mans de l’antic cuiner esdevingut guardià de la institució lul·liana de l’any 1629. Mestre Guillem Bonet es comprometé a vetllar per la integritat de l’antic edifici i per la custòdia dels tresors de la seva biblioteca i de la sala capitular. Lluny de comandar, Mestre Guillem i la seva esposa Maria del Carme es llençaren de cap a servir als marginats i mantenir net i endreçat el palau dels miserables. Si existís la justícia històrica Mestre Guillem Bonet hauria de figurar com una peça clau – la clau!- al moviment marginal de Mallorca.
Per a mi Mestre Guillem Bonet va ser un vertader sant. Llàstima que tants de fantasmes canonitzats per Roma, en aquests darrers temps, rebaixin la categoria d’aquest honorable títol.
Sovint m’han qualificat d'exagerat. Fins i tot a voltes m’ho han estampat a la cara.
Però ara en aquest breu comentari sobre la vida i miracles del meu pare i mestre en el gai saber evangèlic de mestre Guillem Bonet crec que he fet curt. Curtíssim!
Em sent esburbat. No encert les paraules. No trop el ressò de les meves entranyes. He intentat posar remei a aquesta mancança d’expressió afegint sentiments als meus murmuris. Amarat de llàgrimes segueix fent curt. Curtíssim! Només he pogut escapar-me de la desesperació de la impotència refugiant-me a la pregària.
Benaurat mestre Guillem Bonet, referent evangèlic, patró dels desemparats, model de servei i de humilitat, pregau per nosaltres.
