Amb aquesta expressió, em referesc al doctor Joan Alegret Llorens, desaparegut fa uns quants dies. Era catedràtic jubilat, des de l’any 2011, de la Universitat de les Illes Balears. No m’entretendré a donar-ne dades biogràfiques, que la premsa deu haver divulgat en ocasió de la seva mort.
No era allò que solem anomenar un home «xistós», però tenia sentit de l’humor a bastament per a acceptar que li aplicassin aquella expressió, que, i ho dic de cor, ens venia a la boca als qui el tractàvem. I és que, tractant-lo, li anàvem descobrint una extensió i una varietat de coneixements que no trobaríem a cap altra persona corrent.
El doctor Alegret, que abans d’entrar en el camp de les Humanitats, havia fet estudis de Comerç, acabà destacant sobretot en les Lletres, en l’especialitat de Filologia catalana, de la qual va esser professor a la Universitat de Barcelona i, a la darrera etapa de la seva carrera, a la de les Illes Balears.
Que excel·lís en la seva especialitat no té res d’excepcional. Trobam adesiara individus que destaquen en el seu ofici o professió i és bo que sia així. Dins cada ram, els qui hi treballen arriben a un grau més o menys alt d’eficiència. Si el doctor Alegret no hagués sortit del seu terreny, l’hauríem tengut simplement per un professor competent, o molt competent, però avui no parlaríem d’ell com d’una persona singularíssima.
Allò que feia excepcional el doctor Alegret era el seu cabal de coneixements que envaïen els camps del saber més diversos, i encara diria oposats. De la literatura catalana, ho sabia tot, però això no el feia una raresa. Començava a sorprendre els qui el tractaven, el fet de poder donar informació d’altres literatures, antigues i modernes, com podien esser les orientals, les clàssiques, les eslaves, i era aquesta diversitat la que ens impressionava. Un col·lega havia arribat a dir: «el doctor Alegret és la Gran Enciclopèdia Catalana amb notes a peu de pàgina», definició que, a ell, naturalment, el divertia perquè, com he dit, tenia sentit de l’humor a voler.
Jo valorava moltíssim la seva amistat. A la Facultat de Lletres, d’on a la darrera etapa de la seva vida havia exercit de professor, tenia com era obvi un despatx; però no se’n podia servir perquè els llibres que l’estibaven l’havien obligat a cercar un altre espai per concentrar-se. Ocupava un lloc d’una sala d’estudi del departament de Català quan no havia d’actuar a un altre lloc per exigències del servici, del propi i dels altres. Per sort meva, s’asseia davant la porta del meu despatx, proximitat que em permetia, quan jo volia obtenir qualsevol informació (de Literatura, d’Història, de Mitologia, de Xafarderia —que també és una àrea de coneixement—, d’Astrologia…). Llavors no havia de fer més que obrir la porta del despatx, i amb un poc de sort el me trobava allà assegut, formular-li la pregunta, i ja tenia immediatament la dada que em feia falta.
He anomenat, entre les àrees de coneixement en què era especialment destre, l’Astrologia, cosa que contribuïa a fer única la seva personalitat. Sí, el doctor Alegret era expert en Astrologia, i sabia interpretar espais de la literatura en termes astrològics. Com a material propi d’aquest saber, tenia la informació material adequada; per això vos podia precisar quins eren els signes astrològics, el solar i l’ascendent, de personalitats, no sols de la Literatura, catalana i general, sinó d’altres camps, com ara el cinema. Li podies demanar quins eren, posem per cas, els d’Ava Gardner o de Greta Garbo, i t’ho contestava sense haver de pensar.
Combinava els coneixements d’Astrologia amb els de la Filologia i explicava aquesta darrers interpretant-los segons els primers. Tenia pensat, i potser els col·legues li havíem suggerit, fer una Història de la Literatura catalana en clau astrològica. Era segurament l’única persona del món capacitada per a aquesta tasca. Contestava que, arribat el moment, la faria. Si no arribà a dur-la a terme, va esser perquè la Mort s’hi avançà i perquè el perfeccionisme (¿aquest pseudònim de la peresa?) ho anà retardant fins a fer-li perdre el darrer tren). Si s’hagués fet real, hauria pogut esser un dels llibres més originals en la matèria; però ja sabem que la nostra cultura és mal sortada i no hem d’esperar que li surti un succedani. L’única persona capaç de dur a terme aquesta empresa era el doctor Alegret, i crec que el doctor Alegret era irrepetible.
