Fa deu anys que vaig firmar el meu primer contracte a la residència Bell Entorn. He vist com durant aquests anys ha canviat sovint de personal, de residents, de direcció, de protocols... i si alguna cosa he de dir és que estic molt orgullosa del lloc on faig feina, perquè aquests canvis que he viscut han estat sempre per millorar l'anteció al resident. La prova és que he partit en dues ocasions cercant feines on es guanyàs més doblers i he acabat tornant sempre.
Com tothom sap, la residència està passant per un moment molt crític que mai abans havia viscut. Una pandèmia per la qual ningú no estava preparat, que ha fet molt de mal, produint nombroses baixes de personal d’un dia per l'altre, derivant a una trentena de residents a l'hospital, i el que és més trist, ha fet que morís gent a la qual estimàvem moltíssim.
Els residents no són un nombre d‘expedient, ni una fitxa, ni un cul per rentar i ja està. Són persones a les que hem vist enmalaltir, caure, plorar, riure, cantar, guanyar el bingo... Record un dia que un resident es va aixecar de la seva cadira de rodes només per ballar amb mi. Que, per cert, morí ahir.
Jo, al principi d'aquesta crisi no em volia involucrar. Però s'està donant una imatge de la nostra feina que no és justa. I no puc quedar-me de mans plegades sense xerrar i sense obrir el cor.
Primer de tot vull que quedi clar que una bona ingesta d’aliments i de líquids és un dels nostres objectius, com ho són també evitar úlceres per pressió i sempre dur a terme una bona higiene al pacient. Per poder complir aquests requisits bàsics duim uns controls cada dia: estrictament feim canvis posturals cada dues o tres hores a la gent enllitada, anotam sempre les higienes que feim de cada un d'ells, i quan un resident no es menja un primer plat, o un dolç, o no ha volgut beure el tassó d'aigua, ho registram perquè després a la reunió de cada dia que fa l’equip interprofessional ho valori.
Ens adonàrem de la importància de l'ingesta de líquids quan fa uns anys enrere molts de padrinets tenien tendència a patir infecció d’orí. Es començà aleshores a donar una hidratació extra a mitjan matí a tots els residents i a mitjan capvespre, i tot seguit vérem com les infeccions urinàries minvaven –com tot, quan un resident no vol aquesta hidratació, també es comunica–. A dia d'avui es fa un recompte regularment de les infeccions urinàries que tenim, i el resultat és positiu.
Dic això perquè puc jurar que cap resident sofreix un maltracte quant a nutrició i hidratació, perquè aquests dies he hagut d'aguantar preguntes com, per exemple, si donàvem aigua als residents. Cal dir que només xerraré del que sé, del que veig i del que jo he viscut. Seré honesta i no defensaré allò del que no estigui segura.
Què ha fallat a la residència durant aquestes setmanes? Agilitat. Agilitat a l'hora d'actuar. La primera resident va donar positiu dia 7 de setembre, dilluns. Record que jo encara estava aixecant residents quan devers les 9,30 ens comuniquen aquest resultat. Deixàrem els residents que encara no havíem aixecat dins les habitacions a l'espera d'ordres de direcció. Direcció es posà en contacte amb Sanitat i a partir d'aquí férem tot el que Sanitat ens deia que havíem de fer segons els protocols d'actuació.
Dia 8 fan la prova al personal i als residents, la qual ens dona un resultat devastador dia 9, però malgrat aquests resultats el Govern no intervé fins el cap de setmana del 19-20. Sabent que la covid s’estén tan aviat, per què es deixà passar tants de dies?
Imagín que soc una sociosanitària que no entén de política, ignor com funciona el Govern, i no sé quanta burocràcia s’ha de gestionar des que una residència dona un avís de PCR positiva fins que arriba l'ajuda. Però, sigui com sigui, no està bé. No està bé perquè aquesta pandèmia ja va fer molt de mal a moltíssimes residències a la península els mesos d'abril i maig, per la qual cosa ja sabíem quin mal podia fer. Ja sabíem la manca d’EPIS que patia el personal sanitari. Aquesta vegada, per setembre, sabent tot això, com pot ser que encara ens agafàs en bragues? L’Ajuntament ens ha proporcionat 1.200 EPIS, és fet que agraïm, però el dia que va donar positiu la resident ja hauríem d'haver tengut a la nostra disposició aquests EPIS per evitar la propagació. Al cap de dos dies d'aquest positiu ja hauria d'haver vengut el Govern a corregir allà on fallàvem i pegar el cop de mà que està pegant ara. Agilitat. Ha faltat agilitat. Rapidesa a l'actuació i a l'intervenció.
Em sap greu quan es publica un titular on diu “El Govern intervé per frenar el virus i assegurar la bona atenció els residents”. Em sap greu perquè dona a entendre que els tenim mal atesos. Això mai! El titular hauria de dir “El Govern intervé per frenar el virus i ajudar al personal per atendre els residents”. Canvia la cosa, no?
Una vegada defensada la nostra feina, on deixam la salut i el cor, he de dir que sí, s'han de millorar coses. Però no en concret de la residència on faig feina, sinó a nivell de totes aquelles residències privades on la ràtio de residents per cuidador és elevat. Moltes de les queixes i mancances d'aquestes residències es podrien resoldre contractant més personal i davallant així les ràtios. Pareix que és un problema que no està relacionat amb la covid, però sí que hi està. Si per norma general ja treballam amb el temps just perquè tenim molts de residents al nostre càrrec, imaginau-vos quan passam per un moment difícil com el d'ara. Se'ns fuig de les mans. Passam d'atendre bé, a no atendre el suficient. Passen coses com la desinformació als familiars i la mala gestió de la situació en general.
La mancança de més personal en aquestes residències és un tema que s'està començant a destapar ara darrera la pandèmia. Ara pareix que es xerra a la televisió d'aquest problema que pareixia amagat. Però en realitat sempre hi ha estat, de fet és una batalla que el personal ja tenim per perduda. I per què? Perquè és legal que un sociosanitari hagi d'atendre en poc temps molts de residents. No s'imcompleix cap llei. Qui falla aquí? Sanitat? Els governs? Qui diu que això està bé i que l'atenció al resident amb aquesta ràtio ja és prou bona? I qui diu que una nòmina de 950 euros està prou bé per a una auxiliar qué té tants residents al seu càrrec, que passa moments desagradables, que està exposada a agafar les malalties dels pacients, que estima i veu com moren, que amb 40 anys ja té l'esquena lesionada de per vida, que té tanta responsabilitat professional?
Partits polítics: el problema existeix. Hi és. Ja està bé de donar-li l'esquena a un problema que pareix que només ens afecta quan toca a qualque familiar. Hem tengut padrinets que han estat metges, arquitectes, gent que va lluitar a la guerra, que ha sobreviscut a una postguerra, amb penúries, passant fam, dones que han parit nou fills i han sofert molt perquè no els faltàs un tros de pa. I no es mereixen una atenció millor? Nosaltres mai viurem ni un terç de les coses que han viscut els residents dels geràtrics. Jo els vull mimar i estimar, no només canviar-los el bolquer i assegurar-me que prenen la medicació. Jo els admir. Es mereixen un altre tipus d'atenció.
I amb això acab. Estim la meva feina. Estim la residència Bell Entorn. Són la meva familia. Però hi ha coses a nivell governamental que s'han de corregir.
* Treballadora de la Residència Bell Entorn de Sóller
