De vegades un no sap ni com començar per a poder explicar la quantitat de situacions crítiques i adverses que el petit comerç viu aquest any 2020. Des de el passat 14 de març amb el decret d'estat d'alarma i, el posterior tancament de tots els establiments no declarats de primera necessitat, començà un terratrèmol per a tots. Com dirien els homes i dones del temps "s'acosten tempestes pels pròxims dies". I mesos, podriem afegir nosaltres, perque el tancament va durar dos mesos, fins l'11 de maig.
Tancar i baixar la persiana era vital per doblegar la corba. Es preveien que els primers rebrots arribarien al començament de la tardor. Per això, els petits i mitjans comerços vàrem intentar reprendrer l'activitat comercial tot d'una que ens ho permeteren per intentar fer tota la feina possible durant l'estiu pel que pogués venir durant l'hivern. Gels, guants d'un sol ús, desinfecció de locals, dels productes, reducció d'aforaments, utilització de mascaretes? vàrem incorporar totes les mesures per a que venir a comprar fos totalment segur.
La nova normalitat feia que la gent tornàs a sortir. Les vendes del mes de juny ens indicaven un mínim repunt. Els turistes tornaven, en dosis petites això sí, i el consum local despertava. El comerç esperava que la temporada s'allargàs fins a la tardor. Però no?
Ara tornam al punt de partida. Han començat a caure les vendes: un 75% manco que l'any passat en roba, calçat, complements. Ni tan sols les rebaixes han ajudat a incentivar-les. Molts petits comerços es troben en una situació greu. Vàrem haver de demanar prèstecs ICO o ISBA que, al cap i a la fi, són deutes que s'han de tornar. Hem ajornat impostos que hem de pagar a partir de setembre; lloguers pensant que podriem fer caixa i complir; despeses fixes. Tot per al mes de setembre. I a l'estiu no hem venut res. Com ho farem?
Des de Pimeco reclamam a totes les institucions públiques que posin esment en aquesta situación dura que, malauradament, patirà tot el teixit comercial de la nostra illa, dels pobles, de la ciutat. La nostra identitat està en perill. No volem paraules i intencions. No han bastat, ni tant sols, les ajudes que s'han fet. Altres ni les esperam. "S'ase será mort de rialles" quan arribin, en aquest cas serà de plors.
És l'hora d'obrir els ulls. Un que miri cap a la crisi sanitària i l'altre ha de mirar cap al petit comerç. Estam a punt d'entrar a l'UCI i allà sabem que no tots es salven.
Maleït setembre.
* President de PIMECO
