Si Casal Petit no existís, l'hauríem d'inventar, tantes són les aportacions positives que fan a Mallorca en pro de les dones que viuen en pròpia carn la prostitució.
Casal Petit és una institució sense ànim de lucre i que està emparada per les monges Oblates, una congregació nascuda a Madrid i amb més de cent cinquanta anys d'història i amb seu a més de quinze països, sempre amb el compromís i la tasca d'intentar donar alternatives a l'exercici de la prostitució.
Des de Casal Petit han explicat una cosa que per ser evident no resta interès; i és que la situació de crisis provocada per la COVID-19 ha fet baixar el consum de prostitució als carrers i s'ha adaptat a nous escenaris de confinament i vulnerabilitat. I per tant no ha fet més que augmentar els problemes d'aquestes persones indignament explotades per individus que només mereixen els pitjors qualificatius. De fet, aquestes dones, moltes d'elles segrestades, han viscut confinades en clubs, sense mesures de cap tipus i han hagut de continuar pagant el lloguer i altres despeses amb uns ingressos molt menors, la qual cosa ha provocat situacions d'autèntica misèria. També, algunes de les dones que estaven a punt de deixar-ho perquè havien aconseguit treballs d'acompanyament a persones majors i neteja a cases particulars, han quedat fora feina, degut a la crisi econòmica.
Tot això no ha fet més que augmentar l'aïllament, la solitud, la incertesa, l'estrès... elements als quals s'hi ha afegit el de la salut i la por al contagi.
Totes aquestes informacions consten a l'informe que s'ha presentat a Palma. I la conclusió és que ara més que mai hem de ser conscients de la tasca que fan els professionals de Casal Petit i també la de les persones que de forma voluntària s'hi acosten per ajudar. Si Casal Petit ens necessita sempre, ara encara molt més.
