Aquests són temps estranys per moltes raons. Des del punt de vista educatiu, mai no hem viscut circumstàncies com les actuals, que ens obliguen a repensar el sistema i a trobar solucions a nombrosos reptes que la pandèmia ens planteja cada dia. Ahir, quan he sabut de la mort d'Andreu Crespí, no he pogut evitar de pensar -hi com una de les poques persones capaç d'entendre d'una manera integral el que suposa enfrontar un canvi tan important en un sistema tan mal de moure com l'educatiu.

Andreu Crespí va ser director provincial d'Educació a les Illes Balears des de l'any 1983 fins a l'any 1995, el director amb més antiguitat en el càrrec de tota Espanya. Va viure l'entrada en vigor de la LODE i la LOGSE, dues lleis que varen posar les bases del sistema educatiu actual, que regulaven l'estructura dels centres públics i concertats, democratitzant l'escola amb la posada en marxa dels consells escolars i, ja amb la LOGSE, establint la durada de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys.

Als vuitantes el sistema educatiu a les Illes patia mancances importants, tant de recursos humans com d'infraestructures escolars, principalment a secundària. Enfrontar una redefinició del sistema, amb tantes necessitats per resoldre alhora, va requerir valentia, esperit negociador i molta mà esquerra. Andreu no es va fer enrere, ans el contrari, va apostar pel consens, el diàleg compartit i per intentar trobar solucions pensant sempre en els alumnes. I tot i la dificultat de la tasca que se li va encomanar, quan l'any 1995 va deixar el seu càrrec la seva gestió va ser reconeguda públicament per part de tots els estaments de la comunitat educativa: associacions de pares i mares, sindicats, associacions de professorat i alumnes.

Algunes xifres donen bona mostra de la seva feina. Pensem que a l'any 1983 hi havia 400 unitats a l'educació primària pública i que es varen arribar a crear 40.000 llocs escolars. Mentre que a secundària es varen posar en funcionament 9 instituts a Mallorca, 4 a Menorca i 4 Eivissa. A la seva etapa com a director provincial es va impulsar la creació dels Centres de Formació del Professorat a Palma, Inca, Manacor, Menorca i Eivissa i es varen posar les bases de l'educació inclusiva, amb la implantació de la figura dels orientadors, a més de canvis estructurals als centres. Es va crear la xarxa d'educació de persones adultes i les escoles d'idiomes i es varen posar en marxa els nous cicles de formació professional. A més a més, es varen impulsar noves experiències educatives com els camps d'aprenentatge o els grups de renovació pedagògica.

Davant les circumstàncies actuals que ens ha tocat viure, sens dubte necessitarem el seu esperit. Serem molts en el món educatiu els que avui som conscients de com el trobarem a faltar.