Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Notes de tall

Benvinguts a la turbonormalitat

La màniga ampla urbanística i l'augment encobert de places és, senzillament, l'enèsima veciadura d'un Govern autonòmic cap a l'elit hotelera

Juan Pedro Yllanes, Francina Armengol i Iago Negueruela, a la taula rodona del Consolat. caib

Hi ha moltes esperances dipositades en el coronavirus, la majoria carregades de bones intencions. De moment, però, l'únic que s'intueix és el vol dels déus carronyaires de l'Olimp financer sobre els cadàvers més suculents que deixarà aquesta crisi. Ens asseguren que tot és nou, però de cada dia fa més olor de vell. La nova normalitat és a l'antiga allò del cafè torrefacte al cafè natural, o el tabac de pota al tabac mentolat; una versió reconcentrada, sòrdida i desenfrenada del mateix de sempre. Benvinguts a la turbonormalitat.

Els moments de commoció són propicis perquè el poder prengui les mesures més dràstiques, tal com explica Naomi Klein a La doctrina del xoc. A Espanya, amb el pretext del coronavirus, el PSOE i Unid@s Podemos han decidit avançar la democràcia pel carril de la dreta amb una impúdica exhibició propagandística de l'Exèrcit, una aplicació abusiva de la Llei Mordassa que havien promès derogar i un intent descarat de limitar i constrènyer l'Estat de les autonomies per la via de l'estat d'alarma. És la variant exprés del PP de Rajoy, capaç d'aconseguir els mateixos resultats sense haver de recórrer a la parsimoniosa ajuda del poder judicial.

A Andalusia, el tripartit format pel PP, Vox i Cs va aprovar un decret llei que modificava d'un cop vint-i-set lleis i que, a la pràctica, suposava l'eliminació de la majoria de limitacions mediambientals i urbanístiques. A Balears, en només una setmana, l'antic Govern de la gent s'ha transformat en el Govern dels constructors i els hotelers. Un remake del tàndem Bauzá-Delgado decorat amb escuma de progressisme i aromatitzat amb fum d'ecologisme. El decret llei aprovat aquesta setmana és la particular reinterpretació per part de l'esquerra illenca de la famosa consigna castrista "Patria o muerte!". Al crit de "turisme o fam!" i "construcció o fam!", el govern de Francina Armengol sembla haver trobat, a la fi, el camí de salvació de la seva ànima irredempta.

Com en una processó de penitents, Armengol i Negueruela s'han encarregat de dur les atxes i li han cedit a Yllanes el paper protagonista com a portador de l'estendard. No hi ha res com engreixar un ego per desactivar-lo. La resta de consellers de Més i Unid@s Podemos s'han limitat a recollir els regalims de cera com a bons escolanets servicials. El progressisme ha tornat a la casa del pare per besar l'anell dels amos i senyors d'aquesta terra. El decreixement, la diversificació del model productiu i la defensa del territori ja són només llunyans pecats de joventut. Una vegada més, ha quedat clar que, a les Balears, el turisme no és un monocultiu, sinó un monoteisme.

L'any 2015, el líder de Podemos, Alberto Jarabo, va afirmar que "els hotelers no podran seguir imposant els seus interessos als representants polítics". Han passat tot just cinc anys, però semblen una eternitat. A l'endemà de l'aprovació del decret, Antoni Noguera, tal com és habitual, va sortir a cantar com un gall fora d'hora. En declaracions al programa Al dia d'IB3 ràdio va afirmar que la mesura que s'havia pres era un gest "de cara a la galeria" perquè beneficiarà només al 5% dels establiments turístics. El líder de Més no va mentir, però en aquest cas l'ordre dels factors sí que altera el producte. Perquè, en realitat, el govern acaba d'aprovar un decret que beneficia únicament al petit grup d'elegits que disposa de terreny i de recursos suficients per a emprendre una ampliació en plena crisi. Però l'ha venut "de cara a la galeria" com una mesura que beneficia a tot el sector i, per extensió, al conjunt de la societat. No, la màniga ampla i l'augment encobert de places no servirà perquè els milions de turistes bloquejats per la covid tornin a viatjar, ni tampoc respon a les necessitats dels petits empresaris. Senzillament és l'enèsima veciadura d'un govern autonòmic cap a l'elit hotelera.

Sigui com sigui, les Balears no tenen, avui per avui, cap alternativa al turisme de masses per sortir de la depressió econòmica en què estan a punt de caure. Tampoc l'han volguda tenir mai. Després de seixanta anys de posar tots els ous dins el mateix paner, de cop, ja no tenim ni ous ni paner. Es compren la desesperació, però amb tot, el més greu no és que el govern de Francina Amengol es limiti a afegir cafeïna i hormones a la mateixa recepta d'antany com si res no hagués canviat, sinó que segueixi privilegiant als privilegiats de sempre, incapaç de veure que ens trobam al llindar d'un canvi estructural de conseqüències incertes i profundes.

Si no es prenen mesures urgents, en els propers anys assistirem a una centralització de capital inèdita que donarà lloc a megaoligopolis que ofegaran -encara més- la sobirania dels Estats i que adulteraran -encara més- les polítiques públiques. Davant això, la salvació del teixit de petites i mitjanes empreses és una de les poques salvaguardes, pot ser el darrer mur de contenció. Lamentablement, l'esquerra i els sindicats han mirat sempre amb més bons ulls les grans empreses, considerades autèntiques catedrals obreres, que no les mitjanes i petites, considerades institucions petitburgeses. Per la seva part, la dreta només ha fet veure que les recolzava, mentre engreixava, a base de BOE i portes giratòries, les elits extractives que ens han deixat amb la pell i els ossos.

Allò que uns i altres hauran de decidir ara és si volen o no que el planeta sencer caigui en mans d'una superclasse amb el mateix poder i la mateixa influència que els hotelers tenen sobre les nostres illes. S'acaba el temps i la turbonormalitat avança sense frens tot dret cap a nosaltres.

Compartir el artículo

stats