D’ençà que ha començat el confinament, ens hem vist en la necessitat de reduir l’atenció personal als clients. Per això, les consultes es fan telefònicament o per correu electrònic. Tots els assenyalaments judicials (judicis, audiències prèvies, ratificacions, declaracions, llançaments...) s’han suspès. Així, el volum de feina judicial ha minvat dràsticament, però n'ha augmentat moltíssim l’assessorament, ja sigui a empreses o particulars.

La inseguretat jurídica i la incertesa és el pitjor d’aquesta situació. A més, l’aprovació diària de decrets, modificacions de decrets..., que estan fets a corre-cuita, és inassumible. La normativa es fa des del punt de vista de Madrid, que, a diferència de nosaltres, no té una estacionalitat tan marcada i, per tant, no té la problemàtica dels fixos discontinus. La paralització quasi total dels jutjats fa que no puguem avançar amb els procediments iniciats i que, tot i que des del 13 d’abril se’ns permet tornar a presentar demandes noves, no se n’acorda el repartiment, per tant, no sabem quan es tramitaran de manera efectiva.

En la meva opinió, el millor és que ens hem adonat de la importància del sector primari, imprescindible, però tantes vegades oblidat i menyspreat. És esperançador veure l’interès dels consumidors envers el producte local. Les iniciatives ciutadanes per promoure el petit comerç és un altre aspecte positiu.

I, per altra banda, el salt evident en l’ús de les aplicacions tecnològiques per part d’empreses i particulars per mantenir-se connectats.

M’agradaria pensar que el consum i interès pel producte local continuarà més enllà de la crisi, i que s’obriran noves oportunitats als agricultors i ramaders de les illes i, per què no?, també a la indústria. Crec que és una bona oportunitat per a fomentar sectors de l’economia que es varen anar deixant de banda amb l’arribada del turisme massiu.

Per altra banda, la desacceleració de l’economia i la consegüent pèrdua del PIB pareix que afectaran els preus de lloguer i de venda d’immobles. I, pel que fa als jutjats, la paralització de l’activitat durant mesos farà que hi hagi retards importants en la tramitació dels procediments, que ja d’entrada solen ser lents.

Finalment, pareix que hi haurà un canvi de paradigma en les relacions (de treball, personals...), amb una major incidència de sistemes virtuals de comunicació i l’obertura del mercat al teletreball.