Dia 13 de març era divendres i, així com anava caient el capvespre, els companys i les companyes ens acomiadàvem, amb aquella mitja rialla de qui no sap què passarà. "Fins aviat", ens dèiem, sabent que aviat no seria tan aviat i ignorant, segurament, que tot això es posaria tan lleig. "Cuida't!", "tu també". De sobte, amb la crisi sanitària al damunt i la imminent declaració de l'estat d'alarma, se'ns plantejava una situació inèdita per a molts: el teletreball.

Ser treballadors essencials per garantir el dret a la informació al ciutadà va suposar un immediat canvi de dinàmiques a l'hora d'organitzar els continguts diaris i una redistribució dels redactors. La aplicació posterior d'un ERTO a Diario de Mallorca suposà encara més canvis, afegint-hi més inseguretat i, per què no dir-ho?, tristesa, a la incerta i angoixant situació de confinament. El repte no era fàcil per a ningú.

Tot i que el periodisme i la informació sempre requereixen compromís, veracitat i eficiència, ara tot s'amplifica. En temps de crisi, com aquesta provocada per la Covid-19, la ciutadania necessita informació per saber com protegir-se i com actuar, i també no oblidar els seus drets, ara ofegats per un mal major. Necessita compromís contra la desinformació. Davant això, nosaltres hem de respondre amb rapidesa, seriositat i rigor; una tasca gens fàcil davant allò desconegut, com era fa uns mesos el coronavirus, com és l'efectivitat de les mesures proposades per part de les institucions. Hem de denunciar la delicada realitat social d'aquells més vulnerables, els abusos de poder. Hem de considerar la importància de posar noms i llinatges als difunts, valorar i mostrar la feina de la resta de treballadors essencials anònims i donar espai a les històries esperançadores, promoure la solidaritat i empènyer la consciència social i democràtica dels nostres conciutadans.

Malgrat que la nostra es manifesta ara com una feina urgent i necessària, m'inquieta pensar que podríem no sobreviure a la crisi econòmica que es dibuixa clarament a l'horitzó. No som treballadors públics, depenem dels ingressos d'una empresa privada, i som part d'un sector que ja arrossegava mals econòmics des de la revolució digital que s'ha acabat per convertir en un dels més precaris, tot i ser indispensable.

El marc del futur és més tràgic que mai i, no obstant això, continuam amb el compromís d'oferir informació de qualitat, eficaç i útil per garantir el dret a la informació, perquè també la salut democràtica depèn de la nostra feina.

M'agradaria dir que tot anirà bé, però el meu ofici no m'ho permet. Certament, venen temps difícils. Fem-nos forts des de la complicitat, exigim protecció als nostres governs perquè tot vagi tan bé com sigui possible. Cuidem-nos, el temps que sigui.