El dia a dia del sector agrari no ha canviat gaire des que es va proclamar l’estat d’alarma, ja que l’agricultura és una activitat essencial i, per tant, tots els pagesos i ramaders i els seus treballadors han pogut anar a fer feina durant l’etapa del confinament. No ha canviat el volum de feina, però sí que ho ha fet el volum de vendes, ja que s'han perdut totes les dedicades al sector de la restauració i hoteleria, que per a algunes empreses agrícoles suposa el 70% de les vendes.
El pitjor d’aquesta crisi per al sector agrícola és haver de llançar molt de producte per la falta de confiança d’algunes grans superfícies pel producte local.
Creim que tot el volum de producte que anava dedicat al canal HORECA, l’haurien d’assumir les grans cadenes de supermercats. Creim que és il·lògic que es tiri producte produït aquí i, en canvi, cada dia arribin camions amb producte de fora.
L'aspecte més positiu és que el sector agrícola, des de el minut 1 de l’estat d'alarma, ha reaccionat i ha apostat per abastir la població illenca i evitar que es prohibeixin els mercats setmanals municipals de cada poble i ha posat la maquinària agrícola a disposició dels ajuntaments per desinfectar, dia rere dia, els carrers dels pobles de Mallorca. Un fet molt destacable ha estat el retrobament de consumidors i productors amb la venda directa, en línia, a domicili. El sector s’ha hagut de reinventar molt aviat. El fet de poder posar cara i ulls a la persona que conra aquell producte que t’acabaràs posant a la boca, crec que és fonamental dins un món tan globalitzat com aquest. I hi ha iniciatives molt exitoses com poden ser la venda de verdura i fruita, carn o vi a domicili que han fet reactivar una mica el sector.
Creim que hi haurà un abans i un després d’aquest episodi de la Covid-19. Pensam que la ciutadania valorarà cada vegada més els productes d’aquí i, per això, els ha de conèixer i, per tant, s’han de fer campanyes de promoció valentes i properes a la gent. Hi haurà un canvi de model econòmic important i el sector agrícola hi ha de saber estar si vol continuar existint. Una crisi que ha d’atreure més gent cap al sector del camp i valorar allò que som per saber cap on anam. Una crisi que haurà d’aprendre a conviure i sobreviure amb una Mallorca lliure de masses turístiques i on cada vegada dur coses de fora serà més complicat i, per tant, la sobirania alimentària serà un tema per posar damunt la taula de manera seriosa i ordenada.
