A la nostra feina diària, estam acostumats a l’estrès, a casos complicats, a la mort, però la situació que vivim era impensable fa uns quants mesos enrere. La Covid-19 va arribar a l’Hospital de Manacor i amb ella la reestructuració de la unitat, dels torns de feina, el bombardeig d’informació nova i circuits que constantment s’actualitzaven, formació a professionals d’altres serveis per poder assumir aquests pacients i tota una cerimònia per entrar en el box del malalt. Tot això, per suposat, amb molta d’incertesa i molta de por.

En el nostre cas, sortir de treballar no significava desconnectar. No solament és l’esgotament físic, perquè psicològicament estàs molt tocat, Per altra banda, aquesta situació va provocar que deixàssim de banda el projecte d’humanització de la UCI de manera que els pacients que hi estan ingressats no poden rebre la visita dels familiars i, el que és més difícil d’assimilar, sense poder estar al seu costat en el darrer moment.

Però, a la fi, vàrem tenir una alegria i una recompensa pel nostre esforç: l’alta del primer pacient amb Covid-19 de la nostra UCI, que tot el personal la va viure com una gran victòria. I si algú es demana quin ha estat i quin és el nostre secret per poder suportar aquesta situació, sens dubte la resposta és tot el personal, el gran equip que tots plegats hem format, dins el qual hi incloem el personal de cirurgia sense ingrés, quiròfan i REA.

Ara, un mes després de viure tot això en el nostre dia a dia, la situació s’ha normalitzat. Tot i això, confiam que podrem sortir aviat d’aquesta situació i recuperar la nostra antiga rutina.