Des del 14 de març, amb l'inici de l’estat d’alarma, les tasques de la Policia Local de sa Pobla han fet un gir de 360 graus: En primer lloc, ens trobam a les ordres del Ministeri de l’Interior, Delegació del Govern i la comandància de la Guàrdia Civil de sa Pobla a efectes d'aquesta declaració. La segona és el control, vigilància i actuacions policials per fer complir les disposicions aprovades al Reial Decret 463/2020. Des de llavors fins a dia d’avui, hem interposat més de 160 sancions per incomplir-lo, la majoria per desobediència i sortir del domicili sense causa justificada. La tercera tasca és informar i resoldre dubtes per telèfon o a través de la nostra pàgina de Facebook, per exemple, si es pot anar a la finca per donar de menjar als animals, si un autònom es pot desplaçar fins al seu lloc de feina, si es pot visitar un familiar major etc.

Crec que el pitjor d’aquesta situació d’estat d’alarma és el confinament de la gent, sobretot dels més petits. Per això, hem confeccionat unes cartolines retallables amb un vehicle de policia i un de bombers, que lliuren els membres de Protecció Civil, perquè els infants les muntin a ca seva i s'entretenguin.

Es viuen situacions totalment anàlogues i desconegudes per a tothom com no veure físicament els amics i familiars. També és estrany quan, com a cap de policia, veig la plaça Major i tots els locals i comerços tancats, els parcs infantils buits, sense ningú fent-hi vida normal.

Allò positiu és que la gent s'ha d'adonat de la gran tasca que fan col·lectius com els sanitaris, la Guàrdia Civil, la Policia Local, sense deixar al marge els altres que han continuat fent feina com els repartidors, personal de supermercats, farmàcies, etc. Així ens ho han fet saber amb aplaudiments i també directament amb missatges d’ànim i d'enhorabona a les xarxes socials.

Pens que en el futur, aquesta crisi sanitària marcarà un punt i apart. La gent veurà la vida d’un altra manera, serà més conscient i responsable dels seus actes. També agrairà poder fer actes simples als quals no donàvem importància com caminar, anar a un bar a prendre un cafè, seure a una terrassa tranquil·lament, anar al cinema, sopar amb família o amics.