Alcúdia deu ser, en conjunt, el poble més guapo de Mallorca. Si més no, el més monumental. La recuperació del seu magnífic patrimoni té noms propis, com Antoni Alemany, qui ens va deixar divendres a la nit amb 73 anys, per mor d’un càncer maleït. Quan la política era això, política de bon de veres, i no aquesta botxor d'ara, Alemany va despuntar com un home compromès amb la societat i tot allò públic. La vocació el va acompanyar fins al final.

La seva arribada a la batlia alcudienca va suposar tota una fita dins la Mallorca comandada per en Biel Cañellas. L'illa era blava i de l’amo, però al nord hi va haver, juntament amb Pollença, una taca vermella de 1988 a 1995. Alemany, que com molts de socialistes mallorquins havia mamat del nacionalisme del PSM, va encetar la gran transformació d’Alcúdia, un poble que ha sabut preservar les essències i compatibilitzar-les amb allò que és, un dels municipis turístics de referència internacional.

Normalització lingüística

Quan tot encara estava per fer, un polític del PSOE va crear la primera àrea de normalització lingüística a un municipi mallorquí, no sense renou. Com que hi creia, en protegir la llengua pròpia -tot albirant el futur a quinze-vint anys vista-, la va dotar de pressupost i de personal, no va ser cap bluf. També va posar en marxa Alcúdia Ràdio, marcant el camí per a d'altres emissores locals, i que tant ha cohesionat els alcudiencs. O la biblioteca Can Torró, un autèntic focus cultural que va rompre motlos. L’impuls a les excavacions de la ciutat romana de Pol·lèntia, una altra aposta.

Antoni Alemany va canviar la fesomia de la seva ciutat en empedrar tot el centre i tancar-lo al trànsit; un canvi radical, que va xocar amb molta gent, però que el temps li ha donat la raó. Alemany també va fer que els alcudiencs estimassin més ca seva, tot implantant veritables ajudes per rehabilitar les precioses façanes de marès de la ciutat emmurallada.

Tot i que sempre va ser d’esquerres carta acabada, Alemany també va tenir polèmiques amb els seus per mor de projectes urbanístics com Alcudiamar, Alcanada o Cap del Pinar; no sempre tothom va trobar que lluitava prou per impedir les destrosses, malgrat ho feia. Amb tot, a homes com ell se’ls ha de valorar per la trajectòria global, i Alemany ha estat a l’alçada, tenint el respecte d’adversaris del nivell den Miquel Ramis o en Miquel Ferrer, que van continuar i millorar el seu llegat.

Alemany va tornar a ser batle de 2002 a 2003, quan anà al Consell de Mallorca de vicepresident econòmic. La piulada d’acomiadament ahir de Francina Armengol no era protocol·lària, la presidenta estimava de veres Antoni Alemany, que va ser un dels seus grans assessors sense pretensions.

També als periodistes que hem fet feina a part forana i el vàrem tractar, de tots els diaris, ens deixa un buit la partida d’Antoni Alemany -“jo ho comprenc, que la premsa heu de fer la vostra feina; si heu de pegar, heu de pegar”-, car era d’una raça de polítics que miraven per l’interés general, des de la calma i la bonhomia.

CONTENIDO_RELACIONADO

  • Fallece Antoni Alemany, primer alcalde socialista de Alcúdia

FIN_CONTENIDO_RELACIONADO