És poc conegut que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va ser de les primeres que regularen les corregudes de toros de manera que aquí (i només aquí) només es poden celebrar, des de 1992, en places de toros permanents i construïdes abans d'aquesta data i, a més, no es permet l'entrada a menors de setze anys ni es poden finançar ni subvencionar aquests espectacles. Avui tampoc no es parla gaire que l'impulsor d'aquella llei a Balears va ser el Govern d'un PP que aleshores va parlar obertament, en el debat parlamentari, de l'abolició de les corregudes de toros, i no va passar res. Probablement la majoria del Tribunal Constitucional no era conservadora, com és ara, i ni el Govern espanyol ni els diputats i senadors que podien presentar un recurs d'inconstitucionalitat donaren cap importància a una onada animalista que, des dels parlaments autonòmics dels anys noranta, impulsaren lleis que avançaren un poc més cap al marc de benestar animal possible en aquell moment. I no va passar res.

Des d'aquelles lleis, el Tribunal Constitucional només s'ha pronunciat una vegada respecte dels animals, en concret sobre la (des)protecció d'un sol animal: els toros. Aquests animals tenen la mala sort de ser un fetitxe de la iconografia espanyola i d'un espectacle que festeja "el valor de la intel·ligència, el valor, l'estètica, la solidaritat o el raciocini com a forma de control de la força bruta", com s'indica a la Llei de 2013 que regula la tauromàquia com a patrimoni cultural.

La protecció de la tauromàquia (que inclou també les festes populars amb bous) amb aquesta última llei ha anat en paral·lel a la protecció penal dels animals d'ençà que és delicte maltractar-los, sempre amb l'excepció dels toros. Una contradicció flagrant i inexplicable per a una part de la societat que s'ha manifestat en contra d'aquests espectacles a través de mocions i iniciatives a institucions, també a Mallorca. El Parlament de Catalunya va prohibir les corregudes de toros el 2010 però el Tribunal Constitucional va prohibir prohibir-les en una sentència que, això no obstant, va obrir una porta perquè les comunitats autònomes poguessin regular-ne algun aspecte: en l'exercici de les competències sobre ordenació d'espectacles públics (policia d´espectacles) i sobre benestar animal, poden regular el desenvolupament de les representacions taurines (com s'ha fet amb la restricció a l'entrada de menors i les celebracions en places de nova construcció) i establir requisits per a l'especial cura i atenció del toro de lídia. Això ja s'està fent a diverses comunitats autònomes (per exemple a Andalusia, amb un reglament taurí de 2006, molt innovador) i ara a Balears proposam fer-ho amb una llei, amb debat parlamentari i possibilitat de presentar esmenes.

La nostra proposta és que a Balears no es lesionin ni es matin els toros en les places que encara queden; que les places de toros comptin amb totes les mesures de seguretat, control i higiene necessàries atenent les peculiaritats i els riscos d´un espectacle amb animals salvatges com és, en definitiva, una correguda de toros; i que en l'espectacle s'evitin al màxim possible condicions de maltractament a aquests animals, com la seva estada en "chiqueros" o el temps de la lídia.

Volem toros, però vius. I si s'han de torejar, perquè ho diu el Tribunal Constitucional, que sigui "a la balear".