París i Londres eren les dues ciutats estimades on, amb N. B., vaig comprar senallades de llibres -el darrer bel en ciències, tecnologies i alta divulgació científica- que ens destrossaren l´esquena a tots dos. A París, l´any passat, vaig conèixer Madame Lévi-Strauss, que em contà que quan el seu home va visitar el diari Le Monde va fer una pregunta indiscreta: puc veure el meu obituari? Després de molt insistir li mostraren. Va estar molt content i davant l´ordinador corregí algunes errades i el deixà llest per publicar. Crec que aquesta feta hauria entusiasmat N. B., que, amb gust i bon humor, llegiria tots els obituaris, terrenys robats a l´oblit i a la mort, que avui li dedicaran en molts de mitjans de comunicació. Sé que quan el vaig conèixer, en els llunyans seixanta, a la bodega Son Catleret del Terreno que duien els seus pares, ja vaig endevinar que aquell nou amic que em deixava discs de Raimon, de Bach, de Ferré, de Brassens, de Haydn, de Barbara, de Mozart i de Brel, novel·les d´Evelyn Waught, textos de Bertrand Russell, poemes de Ferrater i d´Auden i que escrivia les cartes i feia les recerques en llengua catalana, era un jove superdotat i tendre. Des d´un bell principi el vaig veure: un matemàtic molt intel·ligent, estimava els sabers d´una forma fonda i pràctica, volia transformar la bruta, trista i dissortada pàtria en una contrada de persones amb orgull del que eren i del que volien ser; per això el seu nacionalisme modern i compromès era tan avançat, tan nou, tan independentista. Va ser Rector de la UIB de 1982 a 1985 i en aquests anys la universitat va fer els seus estatuts i ho multiplicà tot: edificis, professors, alumnes, carreres, honoris causa, pressupost, patents, convenis amb tot el Món, i, també, va rompre l´aïllament d´una institució jove amb una implantació social a totes les Balears. N. B. creà un campus en què l´excel·lència era l´única consigna. N. B. defensà literalment i en tots els sentits la minoritzada llengua catalana -La meva pàtria és la meva llengua- com a eina de feina i de vida -Bilingüisme, sí, però català-anglès-, creant un potent Servei de Normalització Lingüística, perquè la universitat fos el model de l´ús del català com a llengua vehicular en una societat amb un procés de castellanització dominant i accelerat: aquesta fou una de les tasques difícils i poc agraïdes a les que dedicà dies i treballs. Va fer una aposta visionària i capdavantera amb les que s´anomenaven "Noves Tecnologies": el cablejat informàtic del campus, la creació d´un centre de supercomputació i el fet de posar un ordinador en cada despatx, tot això va ser vist per alguns com una follia quan era d´un seny innovador. Em passaria molt de temps explicant la personalitat complexa, polièdrica i plural d´aquest amic de qui, com a tret fonamental, puc dir que era bon amic dels seus amics, els quals col·locava en primer lloc en les seves estimacions: coneixia tots els colors de la tendresa amistosa. I, també, va estimar les dones amb la força d´un gran amador. Va ser un homenot català, felanitxer, mundial i atòmic que fundaria i crearia els fonaments i les parets mestres de l´actual Universitat de les Illes Balears. Unes paraules de l´amic Blai Bonet, que li vaig demanar per a N. B. deu dies abans de morir el propi poeta, vull que clausurin aquests records d´un home bo i savi, amic noble i lleial, que enyor i que llegesc: «I ara, que ja és arribada l´hora de sentir el sentit que té la terra, et pregam de poder comprendre i fer fèrtil en nosaltres el fet que tu, després de córrer per Europa, les Rússies, Amèrica, tastant la intel·ligència del Món i donant a tastar al Món la nostra Ment i la nostra Mentalitat, hagis elegit tornar a Felanitx per a fer entenent, per mitjà de la pols de la terra, la teva alta experiència de la Terra. Concedeix-nos, per tant, Nadal, que, després de prometre en honor teu no voler somiar mai més i ser fondos i concrets per amor a l´Esperit de Ciència i als materials de la Sagrada Matèria, puguem entendre el nostre germà Hölderlin quan diu: "Qui aspira a la sublimitat es decanta sempre per la vitalitat", segurs com estam en tu, per tu i amb tu, que hi ha més coses a la Terra que al Cel.»
