Dionís a Taula

Francesc Pomar, el llegat d’un mestre pastisser

Pastes de  Francesc Pomar Mir.

Pastes de Francesc Pomar Mir.

Bartomeu Font Sbert

Bartomeu Font Sbert

Aquesta setmana, dimarts per ser precisos, Francesc Pomar Mir ens ha deixat a 82 anys. Era la tercera generació del negoci que va fundar a Campos son padrí, Francesc Pomar Aguiló, i va dedicar gairebé tota la seva vida a endolcir petits i grans moments de moltes de famílies de Mallorca, especialment de la comarca de migjorn.

Aquest mestre pastisser va agafar el relleu de son pare (Joan Pomar Pomar) i de sa mare (Magdalena Mir Cladera) als anys 60 del segle passat. Ho va fer amb la seva esposa Francisca Oliver Roig. No sols va beure dels coneixements dels seus pares i padrins, també es va formar fora de Mallorca per marcar tendència i tenir bona fama, que encara perduren.

Aquestes ganes d’aprendre i de voler fer un bon producte es fa palès en les menjues tradicionals i en altres de foranes que Pomar va incloure al seu receptari. Una bona mostra d’uns i altres aliments són, d’una banda, els rubiols, i de l’altra, les pastes suïsses, però no són els únics. Es tracta de productes excelsament delicats, que fan tocar el cel amb el paladar. Aquesta capacitat per encaterinar els llépols i golafres va voler ser aprofitada fa anys per un grapat d’espavilats que batiaren el seu negoci, un intent de forn, amb el topònim de Campos amb l’objectiu d’apropiar-se de la bona fama de can Pomaret (com és coneguda aquesta pastisseria a Campos).

Els comiats sempre són tristos, però també són moments en els quals cal mirar cap endavant amb optimisme. Així ho hem de fer els parroquians de Pastisseries Pomar perquè els fills i nets de Francesc Pomar continuen la baula d’un ofici artesà que és art i vida.

Tracking Pixel Contents