Per als ramaders que es dediquen a la cria del porc negre, l’arribada del Dijous Bo és una de les dates importants del calendari. La Fira d’Inca mostra el seu costat més pagés amb el concurs morfològic del porc negre, un certamen que enguany arriba a la 28 edició.

«Forma part del nostre món, del món ramader», Diu Miquel Company, secretari de l’Associació de Ramaders de Porc Negre Mallorquí, i el concurs és una oportunitat per mostrar els millors exemplars d’aquesta raça autòctona mallorquina, l’única porquina oficialment reconeguda. «Són moments que donen vida al sector primari i és d’agrair que encara es mantengui, gràcies a l’Ajuntament i totes les persones que hi fan feina».

Per al ramader que du els seus porcs a la fira és un goig i un orgull, però també un gran esforç. Triar els millors exemplars, separar-los de la resta i preparar-los per què llueixin. «Du feina, però et fa il·lusió. Ho feim per què ens agrada, no pel que podem guanyar».

I a la gent també li agrada veure els animals. De sempre, els corrals són un dels llocs més concorreguts del Dijous Bo. Grans i petits passen estona a la plaça del Bestiar, observant, sobretot, a les truges amb les seves porcelles.

Al concurs hi ha trenta corrals i hi solen participar sis explotacions. Per als ramaders, suposa un reconeixement a la seva feina, que no dona tan bons resultats econòmics com la cria del porc industrial. En efecte, el porc negre mallorquí creix més a poc a poc i no arriba a fer-se tan gros. Mentre que una porcella blanca amb un mes ja pot tenir sortida, la de porc negre en necessita tres. Després està el tipus de producció que és extensiva, a l’antiga, amb els animals a lloure. Per alimentar-los, s’aprofiten les pastures i els fruits caiguts. Després, a la menjadora, hi va l’ordi, els pèsols, favó, guixes, figues i figues de moro, que es produeixen a la mateixa finca i si en falta es compra al magatzem. 

Com bé diu Company, els beneficis del porc negre també són extensius, en els darrers mesos ha apujat un 50% el preu del cereal, però el preu de la carn s’ha mantingut. Els números no surten: «La salut econòmica del porc negre està molt tocada», diu Company. Al mateix temps, però recorda que «és una gran sort tenir un animal que es el Messi dels porcs, amb una carn exquisida, reconeguda per tots els xefs amb estrelles Michelin».

En efecte, la qualitat de la carn del porc negre mallorquí és més elevada que la del porc industrial. El color vermell és més pujat, és més sucosa, gustosa i tendre i té 58% de greixos insaturats, en comparació amb el porc industrial. Tot això fa d’aquest un producte reconegut, i demandat, fora de les nostres fronteres. De fet, sembla que la carn del porc negre mallorquí té més sortida fora de l’illa, si bé exposicions com la del Dijous Bo ajuden a difondre el seu coneixement entre el públic. El concurs, del qual se sabran els guanyadors avui, es fa en quatre categories: verros, truges, verretell (verro jove) i porcastres (truges joves).

De fet, la celebració d’aquest concurs respon també a l’objectiu de divulgar entre la població l’existència, i l’excel·lència de la raça. Es pretén, així mateix, mostrar als ramaders quins són els trets morfològics que caracteritzen la raça. El seu color entre gris i negre, les mamelles a la part baixa del coll i la posició caiguda cap endavant de les orelles, són els trets distintius del porc negre mallorquí.

A finals de la dècada dels 80 del segle XX els ramaders de porc negre mallorquí es van associar per recuperar la raça i desenvolupar un programa de conservació. Així i tot, la raça, està catalogada en perill d’extinció. Un total de 56 explotacions es dediquen a la seva producció, amb un total de 1.275 truges i 93 verros.