El 27 de juny de 2011, la UNESCO va declarar la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural. Diario de Mallorca va voler sumar-se a la celebració del desè aniversari de la declaració organitzant un acte en el seu Club d’opinió dilluns passat dia 21 de juny dins del marc de les converses del Fòrum Bellver i amb el suport del Consell de Mallorca. La jornada va comptar amb l’obertura a càrrec de la directora d'aquest rotatiu, Marisa Goñi. Posteriorment, el presentador i moderador de l'acte, Joan Riera, històric subdirector de Diario de Mallorca, va realitzar una entrevista a la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. Després de la conversa, va tenir lloc una taula rodona en la qual van participar Fernando Fortuny, de l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques; Maria Lluïsa Dubon, geògrafa i que va treballar per aconseguir aquest reconeixement fa deu anys com a consellera de Territori del Consell insular; Miquel Vadell, director insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca i Antoni Marí, batle de Puigpunyent.  

El llegat de la declaració

«Ser patrimoni de la humanitat no era, ni és, una meta. És un punt de partida», va afirmar Marisa Goñi. La directora de Diario de Mallorca va destacar que aquesta distinció suposa l'obligació de gestionar el territori amb cura per a aconseguir l'objectiu que aquest «meravellós llegat que hem rebut dels nostres avantpassats» es mantingui per a les futures generacions. Goñi també va recordar que el reconeixement va ser fruit de molts anys de treball de polítics, tècnics, propietaris i d'una societat civil més sensibilitzada amb el medi ambient. Joan Riera va voler recordar que un dels aspectes principals que va reconèixer la UNESCO va ser precisament la petjada humana en un entorn natural com és la Serra. «En aquesta declaració, l'organització dependent de l'ONU va reconèixer la importància de l'acció dels mallorquins sobre el paisatge natural», va destacar. 

Tant la presidenta del Consell com Maria Lluïsa Dubon van coincidir a destacar el fet que la declaració com a patrimoni de la humanitat ha ajudat a posar el focus en aquest espai i en els problemes que es generen. «La vigilància internacional ens força a anar amb molt de compte amb el que fem», va remarcar Dubon.

Joan Riera i Catalina Cladera durant la seva conversa M. Mielniezuk

Els eixos de la llei de la Serra

Durant la conversa amb Joan Riera, la presidenta del Consell va destacar alguns dels eixos de la nova llei que proposa l'òrgan insular per a protegir la Serra.

Cladera va recalcar els següents objectius: harmonitzar i donar coherència a la nombrosa legislació ja existent; incrementar la participació dels 20 municipis presents a la Serra a l'hora de conservar i protegir aquest paratge; conservar el reconeixement de la UNESCO, i facilitar la cogovernança publicoprivada per a millorar els processos de preses de decisions.

També va recordar que la llei es troba actualment en fase de participació, que hi ha més de 100 persones que participen i que s'han fet diferents aules de debat i de treball. «La idea és protegir tot el que ha fet que la Serra sigui aquest paisatge cultural premiat i l'altra és simplificar els processos de gestió que tinguin a veure amb ella», va afirmar.

Tots els ponents del Fòrum acompanyats de la consellera de Territori, Maria Antònia Garcías. M. Mielniezuk

Col·laboració pública i privada

El fet que el 95% del territori de la Serra de Tramuntana es trobi en mans privades, obliga a que sigui fonamental la col·laboració publicoprivada per a millorar-ne la gestió. 

En aquest sentit, Maria Lluïsa Dubon va subratllar la importància que les diferents entitats i persones implicades mantinguin un diàleg constant per a buscar solucions conjuntes. «L'administració està jugant un paper més important del que jugava abans, posant més interès i buscant solucions», va destacar.

El batle de Puigpunyent, Antoni Marí, va destacar que el seu ajuntament manté un contacte permanent amb els propietaris de les possessions del municipi i que «la relació ha estat positiva en un 90% dels casos». Marí va valorar el treball del Consorci de la Serra de Tramuntana afirmant que en el cas concret del seu municipi, aquest ha donat la possibilitat de restablir molt del patrimoni ajudant algunes possessions a reformar elements tan importants com són les marjades o els Talaiots que es troben en algunes d'elles.

El Director Insular Miquel Vadell, va posar en valor les ajudes que s'estan donant per part de l'administració. En relació a aquest fet, Vadell va posar l'accent no sols en les ajudes sinó en l'interès de l'administració a donar eines que aconsegueixin que els propietaris treguin el màxim rendiment als seus terrenys. «L'administració pública ha d'ajudar als particulars però aquests també han d'aportar ganes d'innovar i de reconvertir-se perquè la Serra sempre ha estat una reconstrucció constant», va afirmar.

D'altra banda, Fernando Fortuny, va mostrar el seu descontentament i preocupació per la situació actual dels propietaris. Fortuny es va mostrar crític per la falta de vigilància i seguretat a la Serra, les limitacions burocràtiques i la baixa rendibilitat econòmica de les finques. 

Maria Antònia Garcías, Catalina Cladera, Marisa Goñi y Maria Lluïsa Dubon. M. Mielniezuk

Rendibilitat i sostenibilitat

Durant la seva intervenció, Catalina Cladera va insistir en la necessitat de trobar un equilibri entre la preservació i la rendibilitat de la Serra. Sobre l'oferta turística, Cladera va destacar el fet que la Serra és un exemple de turisme sostenible i respectuós amb el territori que facilita una oferta que permet gaudir d'elements tan variats com la naturalesa, l'esport o la cultura. 

A més, la presidenta també va destacar l'agricultura i la ramaderia del paratge. «El sector primari ha de tenir una oportunitat a la Serra de Tramuntana, hem de recuperar el nostre producte local que és el que ens fa ser el que som, la nostra autenticitat és aquí», va afirmar.

En relació al sector primari, Maria Lluïsa Dubon va posar l'accent en la necessitat de mantenir l'atenció en els canvis que s'estan produint en aquest sector i va animar a «ser més creatius». Dubon va apostar per potenciar l'agroecologia i l'agricultura regenerativa afirmant que es tracta de tècniques que de ser utilitzades de manera òptima, multipliquen el rendiment de la terra. «Si traiem un major rendiment en menys espai, estem compensant els inputs negatius del terreny”h, va afirmar.

Fernando Fortuny es va mostrar menys optimista afirmant que la rendibilitat econòmica de les finques de la Serra és nul·la, «Si l'agricultura en el pla, costa, a la muntanya encara més», va sentenciar. D'altra banda, Antoni Marí va insistir en la necessitat de cercar un autoconsum que permeti que tot el que es faci redundi en els propis ciutadans del municipi i en els visitants. «Hem d’evitar ser «ciutat dormitori». Venim, dormim i sortim a buscar el nostres recursos econòmics fora de la serra», va alertar batle de Puigpunyent.

Pressió humana a la Serra

«Quina capacitat té la Serra de Tramuntana? Pot aguantar tot el que ve?», va reflexionar Fernando Fortuny en un moment donat de la jornada. 

Davant aquest dubte, Maria Lluïsa Dubon, va assegurar que la capacitat de la Serra és molt diferent a altres zones com Magaluf o la platja de Palma. «Els nombres astronòmics de visitants que venen a Mallorca van a aquestes zones, la Serra té un nombre de places més limitat i es pot controlar millor», va sentenciar. També va reflexionar sobre el fet que en moltes ocasions, la saturació es produeix pels propis mallorquins. «Potser el Consell podria buscar espais d'esbarjo en altres zones que puguin descongestionar aquests moments de saturació de visitants forans que van, no per a visitar la Serra, sinó per a gaudir d'un espai a l'aire lliure amb la família», va proposar la geòògrafa. 

La presidenta del Consell va descartar la imposició de prohibicions com a solució a alguns dels problemes que es viuen a la Serra i va considerar que la solució passa per la cerca d'un equilibri establint controls o limitacions, posant com a exemple el cas de l'accés a Formentor.En aquest sentit, Miquel Vadell, va destacar la necessitat de treballar en la planificació i catalogació dels camins que recorren el territori i valorar millor la capacitat de càrrega de les rutes. 

Mirada al futur

Els participants de la jornada van mostrar diferents punts de vista en relació al futur de la Serra. El director insular Miquel Vadell va considerar que s'ha de tractar d'aconseguir que la Serra sigui un «paratge viu» que es vagi adaptant i «mantenint la seva identitat i esperit». D'altra banda, Antoni Marí va insistir en la necessitat de cercar una autosuficiència en la qual sigui la pròpia economia dels municipi qui garanteixi el paisatge i no sigui necessària la «implicació individual o política».

Fernando Fortuny va afirmar que els veritables avanços arribaran quan es donin més facilitats als propietaris per a adaptar les construccions a les noves activitats i va alertar de la seva preocupació davant el fet que les finques no puguin transmetre's entre membres de la família per culpa dels impostos, fet que provoqui que gran part del territori acabi en mans estrangeres.

Maria Lluïsa Dubon va afirmar que, si bé és cert que sempre s'ha de tractar de preservar la propietat en mans de mallorquins, també s'hauria de «desdramatitzar la situació» i ser conscients que si la gestió de les propietats és la correcta per al medi ambient i el patrimoni, «benvinguda sigui». La geògrafa va posar el focus en la transformació agrícola com a estratègia per a fer rendibles les finques en un futur.

La presidenta del Consell de Mallorca va afirmar que l'objectiu en els pròxims deu anys no és un altre que el de no retrocedir en tot el que s'ha aconseguit. «Cal mantenir-la, conservar-la i dinamitzar-la, amb el repte que això suposa tant a nivell privat com a nivell públic. La Serra és l'emblema de l'illa, el nostre millor tresor».