Així com el vi és fruit de la verema, que es fa entre final d’agost i començament de setembre; el torró és també una manera d’aprofitar i de conservar un dels fruits més exquisits de la tardor, l’ametla, tot i que també n’hi ha d’avellana i de nou. 

D’origen incert

Sembla que els torrons tenen origen àrab i que podrien estar emparentats amb la halwa, que significa dolç en àrab. De fet, a Turquia, tots els aliments de pasta dolça es denominen halva, un producte que també s’elabora a estats com Armènia, India, Paskistan o Grècia, entre altres, i té com a denominador comú que es prepara amb fruites seques, mel o sucre i sèsam. D’altra banda, els torrons també tenen similituds amb els nogats, una llepolia d’origen occità, feta amb nou i una pasta de sucre.

Tot i que es diu que un llibre àrab, escrit pel metge i apotecari Ibn Wafid al segle XI, que recull per primera vegada la paraula ‘turun’, l’origen d’aquet mot no és gens clar. El Diccionari Català-Valencià-Balear apunta que la paraula podria venir del verb torrar, ja que per fer-ne cal torrar les ametles, però també esmenta la possibilitat que podria derivar de la paraula terra.

Provingui d’on provingui l’origen, allò que és cert és que són unes menjues típiques de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, i que tenen una llarga tradició a localitats com Xixona (País Valencià) i Agramunt (Catalunya). A dia d’avui, se’n poden trobar des de les receptes clàssiques fins a les més agosarades.

Les receptes més típiques són les següents:

Torró fort: No apte per a barrams sensibles. És una combinació d’ametla torrada, sucre, mel i blanc d’ou.

Torró fluix: Per menjar-lo per Nadal, cal preparar-lo un mes abans, ja que necessita devers un mes de repòs. Tan sols té com a ingredients ametles torrades i sucre.

Coca d’ametla: ametla crua i capolada, sucre, canyella i neules, hi ha qui també hi afegeix una mica de suc de taronja. Abans de consumir-la cal deixar passar un parell de dies perquè s’assequi i en perdi la humitat.

També hi ha una altra elaboració que, tot i que no és realment un tipus de torró, és una menjua típica d’aquestes festes. Es el tambor d’ametla, fet amb ametles torrades i pelades i sucre (el mateix pes que les ametles), que queda caramel·litzat.

A dia d’avui, podeu trobar molts de tipus de torró, especialment per la contribució de pastissers d’alta cuina, que han actualitzat el producte als aliments i a les tendències d’avui dia.