President de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Fa més de trenta anys que ARCA es dedica a protegir el patrimoni cultural. Han fet molta feina per conscienciar la ciutadania i les administracions sobre aquest afer. Bona mostra d’això, explica el president de l’entitat, és la protecció de Santa Catalina i del Jonquet, les Torres del Temple adquirides per l’Ajuntament, o evitar la construcció d’un aparcament a sa Riera i a la Plaça de la Porta de Santa Catalina.
Ollers també comenta com ARCA ha contribuït a recuperar l’escultura de J. Llimona del cementiri de Sóller, el Pont del Tren de Palma, la protecció dels edificis de l’Estació de Palma, la redacció de molts de catàlegs municipals i de peticions de declaració de BIC.
Com definiríeu la situació actual del patrimoni cultural a Palma i a Mallorca?
Desigual. Encara hi ha molts de llocs i d’edificis sense protegir i també n’hi ha molts de protegits que no es conserven o no tenen el manteniment adequat. Per altra part, la gent està molt conscienciada i no entén moltes mancances de les Administracions. Palma té mancances greus en tot allò que fa referència als usos en el centre i als béns immobles en l’eixample (molts edificis no estan protegits i es fàcil sotmetre’ls a canvis urbanístics i en el centre basta veure les pintades vandàliques i alguns rètols per palpar la degradació de la ciutat). Per altra part, en moltes de qüestions, som en un punt mort a causa de la pandèmia.
«S’ha d’exigir el compliment de la llei de patrimoni de 1998»
ARCA ha centrat l’acció als nuclis antics. Estan ben conservats a Ciutat i els pobles de l’illa?
Ens dedicam a tota Mallorca, on arribam amb els nostres socis i simpatitzants. Com he esmentat, la situació és molt desigual. No té res que veure el centre històric d’Alcúdia o d’Artà o els pobles de la Serra de Tramuntana, amb la degradació que es comença a veure a barris antics com Manacor o Felanitx o als llogarets de vorera de mar. Els grans monuments es conserven com una mostra d’identitat, però com deia, principalment a Palma, els detalls no es cuiden; com podem convidar a passejar pel centre amb uns carrers plens de pintades vandàliques, brutor, rètols lluminosos i mastodòntics, terrasses fetes amb cordes o cossiols de plàstic, una plaça major sense cuidar,... com també hi ha edificis o llocs patrimonials gairebé abandonats: les Torres del Temple, Sant Jeroni, Can Weyler, Can Serra, les galeries i el túnel de la Plaça Major, entre altres.
Considerau que la crisi actual pot deixar en l’oblit la protecció patrimonial?
La crisi potser un revulsiu. De moment, és una excusa per a tot, i això no és correcte. La protecció del patrimoni és una inversió, un motor econòmic més per a les Illes Balears. Quan parlam de protecció alguns pensen en ‘prohibició’ i no és això: protecció rima amb ‘conservació’ i ‘ús’. Per trobar els usos d’avui adequats als béns culturals hi ha una gran tasca creativa i de tothom.
Quines passes s’haurien de donar perquè els consistoris i els ciutadans prenguin més consciència sobre la importància del valor històric i paisatgístic del patrimoni cultural?
Per als ajuntaments bastaria que aplicassin la legislació completa i que demanassin parer als experts i professionals quan siguin temes tècnics. També han d’escoltar la ciutadania, que està molt conscienciada ja perquè ha vist tot el que es fa fora d’aquí i veu que els béns culturals i el paisatge fan part del patrimoni de tots. Que tothom els pugui gaudir és un signe d’identificació de Mallorca (la Seu, la Serra, les torres de defensa, Formentor, els penya-segats de la Marina de Llucmajor, són indrets que marquen).
«Protegir no és prohibir; protecció rima amb ‘conservació’ i ‘ús’»
Per què creis que la rehabilitació pot ser un incentiu per a la reactivació econòmica?
La rehabilitació implica: projecte, tasca professional, obres, picapedrers, fusters i ferrers, pintors, restauradors, conservadors de mobiliari, especialistes amb teixits, artesans molts d’ells... En definitiva, implica activitat de més valor afegit que d’altres (és necessari formar especialistes de totes aquestes branques i això és feina de més qualitat que, a més, pot aprofitar-se per altres indrets).
Denunciau que molts dels catàlegs de protecció d’edificis estan aturats. Què s’ha de fer per revertir aquesta situació?
S’ha d’exigir el compliment de la llei, senzillament. La Llei de Patrimoni de 1998 ho exigeix i mirau quan d’anys du en vigor. A part d’exigir, el Consell de Mallorca pot ajudar als ajuntaments, de forma més o menys coactiva a complir la llei.
Actualment, quines són les prioritats d’ARCA per a la conservació del paisatge cultural?
Els béns culturals sempre es troben dins un entorn natural i gairebé sempre conformen un paisatge cultural. S’ha de fer feina en definir aquests espais de paisatge cultural i després potenciar-ne conservació. Com? sobre tot potenciant els usos adients, amb col·laboració de la iniciativa privada i pública. No s’ha de prohibir només, sinó que també cal incentivar, impulsar, ajudar els propietaris. No podem esperar que amb usos del segle passat o del XIX, avui dia conservem els béns i espais. Si no es fan passes en aquest sentit es potencia que el propietari abandoni, especuli o vengui sense que li importi el destí del patrimoni.
