Maria Antònia Garcías: «L’Observatori ha de vetllar per la qualitat del paisatge»

Com neix l’Observatori del Paisatge?

És un procés que ha tengut un llarg recorregut. La idea va sorgir durant la legislatura 2007-2011 quan Maria Lluïsa Dubon n’era consellera de Territori. L’any 2008 el Consell de Mallorca es va adherir al Conveni Europeu del Paisatge i l’any següent s’aprovaren les bases de l’estratègia del paisatge. Del 2011 al 2016 no es va avançar en aquest afer fins a la legislatura passada, quan es varen aprovar els objectius de l’estratègia. La darrera passa l’hem feta aquest mes de setembre amb la creació de l’Observatori que ha de vetllar per mantenir la qualitat del paisatge.

Ja heu començat a fer feina.

Així és. Dia 23 de setembre, vàrem fer la primera assemblea. Dia 20 d’octubre, vàrem celebrar el primer consell rector, en el qual ja s’han proposat 50 accions per dur a terme durant aquesta legislatura i, a més, la creació de dues comissions tècniques: una per assessorar en temes de la llei de paisatge (que ens centrarem a impulsar-la per aprovar-la posteriorment) i l’altra per definir les unitats que conformaran el Catàleg de Paisatge.

«No és un òrgan legislatiu ni sancionador, l’Observatori del Paisatge és un òrgan consultiu, que fa propostes i que les eleva a qui les necessita»

Enguany es compleixen 20 anys del Conveni Europeu del Paisatge... per quines necessitats sorgeix?

Cada vegada més hem de tenir criteris de paisatge, no solament de territori. El territori és el lloc que trepitges, però també és fonamental la manera en la qual es percep des de diferents àmbits i diferents punts de vista. El paisatge no és només una foto o un quadre que reflecteix una imatge d’un espai, sinó que implica com es percep tot l’entorn, el qual intervé directament en la vida de les persones. Tant pot ser urbà -per exemple, allò que veim des del nostre lloc de feina o com anam de ca nostra a la feina- com rural. Fins i tot, quan es construeix una carretera, també es transforma el paisatge. Per això, cal introduir-lo en tota la legislació, en tota la directiva sectorial que es fa des del Consell de Mallorca i en els plantejaments urbanístics.

És a dir, que el paisatge va molt més enllà d’un paratge idíl·lic que visitam en una excursió.

Exactament. També és paisatge com entram a una ciutat, amb totes les infraestructures d’entrada i de sortida, cap a on ha de créixer un barri, com és la façana d’una casa o l’skyline d’un poble. L’Observatori ha de vetllar per la qualitat del paisatge. Totes les actuacions que facem s’han de realitzar tenint en compte dos factors: el canvi climàtic i la preservació del paisatge, i per preservar-lo cal que la gent l’estimi i el valori. 

La ciutadania hi podrà enviar suggeriments o propostes d’actuació?

L’estratègia del paisatge té sis objectius i el primer de tots és la participació pública. Amb això vull dir que les actuacions en paisatge no s’ha de fer des de l’únic punt de vista d’un departament. Una mesura pensada en aquest sentit és la creació del catàleg de fotografia. Tothom, a nivell particular, té desenes o centenars de fotos del paisatge de l’illa, com també tenen les institucions. Amb aquest repositori, tothom hi podrà aportar les seves imatges i servirà per conèixer com era un espai abans i ara, i com ha canviat en el pas dels anys. També servirà per usar-lo en accions educatives, publicacions, etc.

«S’han proposat 50 accions per dur a terme durant aquesta legislatura i, a més, la creació de dues comissions tècniques»

Qui forma part de l’Observatori del Paisatge?

Com que el paisatge és una qüestió molt transversal, que implica molts de departaments (medi ambient, territori, turisme, patrimoni, etc.), l’Observatori està format per un representants de tots els departaments del Consell de Mallorca i també col·legis professionals que tenguin a veure amb el paisatge (com per exemple, els arquitectes), a més d’associacions com (Tramuntana XXI, GOB, etc.). L’òrgan més global n’és l’assemblea on tothom d’aquests col·lectius hi és representat. 

És un òrgan tancat?

No, ara mateix hi ha 32 membres, però en poden ser més. No hi ha un ‘numerus clausus’. De fet, la xifra de membres pot variar i s’hi incorporaran totes aquelles entitats, associacions i col·legis professionals que ho sol·licitin.

Hi va haver queixes del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms perquè no hi varen ser incorporats en un primer moment.

Així és, però ara ja en formen part. El mateix va passar amb altres col·lectius com ASAJA, que ja estan convidats a participar-hi, i la xifra augmentarà segons ens arribin les peticions per ser-ne part.

El Govern també hi és representat?

Sí, és membre de l’assemblea.

L’Observatori prendrà decisions?

No és un òrgan legislatiu ni sancionador, sinó que és un òrgan consultiu, que fa propostes i que les eleva a qui les necessita. L’Observatori es divideix en diferents òrgans com l’assemblea, on tothom hi és representat. També hi ha el consell rector que és un òrgan més reduït, format per les direccions insulars dels departaments que tenen una incidència molt directe en el paisatge com són Territori, Patrimoni, Mobilitat i Turisme, a més de tots els grups polítics que tenen representació al Consell de Mallorca. El consell rector que és qui marca el full de ruta i, alhora, és qui pauta les passes que venen donades per les comissions tècniques que es creen per a cada qüestió o projecte específic, mentre que l’assembla és qui aprova els documents o propostes per eleva-les al departament o òrgan que les necessiti. 

« El paisatge no és una imatge fixa, també és el camí que feim per anar de ca nostra al lloc de treball»

Què faran les comissions tècniques?

Es dediquen a especificar les passes que cal fer a cada actuació que incideix en el paisatge. També tenen un nombre indefinit de membres ja que dependrà de cada cas o tema que hagin de tractar. Les comissions tècniques estudiaran i proposaran, d’una manera àgil, com s’han de fer les actuacions segons cada realitat, per exemple són casos diferents Campanet i ses Salines, ja que cada un d’aquests pobles té unes característiques a preservar. També cal dir que el paisatge no és fix, per exemple, si circul·lam per una carretera en una època de l’any és diferent segons l’estació. L’objectiu és saber com s’ha de fer una actuació perquè el paisatge no es vegi alterat i, també, per conèixer com ha de ser una construcció, (ja sigui una carretera, una instal·lació de plaques fotovoltaiques o una instal·lació agrària) perquè estigui d’acord al territori en què s’ubica i en sintonia amb el seu paisatge per alterar-lo el més mínim.

Abans de crear l’Observatori, no féieu cap actuació en paisatge?

I tant! De fet, moltes de les primeres 50 actuacions proposades ja s’estan fent. Un bon exemple és la millora paisatgística en el Torrent Gros, entre altres. Amb l’Observatori es calendaritzaran les actuacions i, alhora, és dona un aspecte global i una coherència a totes les accions que es fan ara i que es faran en un futur.

L’Observatori del Paisatge té pressupost propi?

No, el seu pressupost forma part dels distints departaments del Consell de Mallorca que l’integren. Ara bé, sí que se’n poden derivar línies d’ajuts per a actuacions o se’n poden treure conclusions sobre quines mesures s’han de dur a terme.

Hi ha un mínim de reunions?

Sí, però ja hem proposat canviar-ne el reglament perquè l’assemblea es reuneixi dues vegades a l’any i el consell rector, quatre ordinàriament. Les comissions tècniques, com que actuen independentment, elles mateixes estableixen el seu calendari. 

Quina és la propera passa a fer des de la Conselleria de Territori?

L’any que ve impulsarem la creació de la Llei de Paisatge per, posteriorment, tramitar-la i aprovar-la. Ara bé, per saber què i com s’ha de protegir el paisatge, primer s’ha de fer el Catàleg de Paisatge que he esmentat abans, amb l’objectiu de conèixer què s’ha de definir, quantes unitats de paisatge hi ha a Mallorca, en què són diferents i quines característiques tenen cadascuna d’elles.