Els quasi un milió de residents que ocupen l'espai del fràgil i limitat territori mallorquí el comparteixen anualment amb gairebé dotze milions de visitants, la major part d’ells concentrats en sis dels dotze mesos de l'any. Aquestes desproporcions han originat un creixent rebuig d’una part de la societat mallorquina a l'activitat turística que demana obertament repensar l'actual model turístic per tal de garantir la sostenibilitat que afavoreixi la qualitat de vida dels residents. L'absència de visitants provocada per la pandèmia ha revalorat el sentiment de pertinença de l'espai en els residents malgrat el patiment d'una de les crisis econòmiques més sagnants de la història. Lligat a tot això, una vegada més, diferents sectors aprofiten l'avinentesa per insistir sobre la conveniència de diversificar el model productiu per tal de no dependre solament del turisme.

El problema principal del turisme és que la seva planta productiva produeix serveis que no són exportables pel seu consum, si els clients no vénen a consumir-los aquí i ara, es perden; la qual cosa origina una necessitat doble de recursos, els propis de la seva producció i els que es corresponen amb la creació i manteniment de les infraestructures pertinents pel seu consum, si aquests dos processos es fan de forma intensiva i massiva com s'ha fet fins ara, vet aquí el resultat: molta de gent ha dit prou.

Què cal fer dons per reconduir la trajectòria seguida fins ara? La resposta és complexa i requereix reflexió per esbrinar i consensuar quin és l'horitzó cap on es vol anar en matèria d'activitat econòmica i social amb el benentès que tota activitat a desenvolupar dintre del territori mallorquí, sigui turística o d'una altra classe, hauria d'ajustar-se a la filosofia que pregona l'obtenció del màxim valor amb el mínim consum de recursos. Desfer l'actual planta productiva turística i refer-la és una tasca gegant que requerirà sacrificis a totes les parts, les quals, despullant-se de qualsevol sentiment sectari o de revenja pel mal que s'hagi pogut fer, hauran de desplegar un sincer exercici de responsabilitat si es vol arribar a solucions satisfactòries pel conjunt de la societat.

En qualsevol dels casos, hi ha problemes que prest o tard s’hauran de resoldre, per citar-ne uns quants: l’abús i el mal ús del territori, la recuperació de zones urbanes degradades, l’eliminació de places turístiques antiquades i de poc valor, l’especulació dels habitatges mal anomenats turístics, la dosificació de les arribades dels visitants als ports i aeroports, la selecció i promoció dels segments de demanda més rendibles, la reducció del volum de normatives perquè les que quedin es compleixin, i un de capital importància a mitjà i llarg termini, una eficaç i pedagògica comunicació sobre la necessitat d’actuar de veres respecta del canvi climàtic.

Plantejar limitacions turístiques en l'actual depressió no sembla molt apropiat, però seria convenient i urgent que totes les forces socials alienassin les seves iniciatives per encarar de forma consensuada i definitiva la transformació del vigent industrialisme turístic.